Solleric (Alaró)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Solleric
Imatge
Dades
TipusPossessió Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud378 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAlaró (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
 39° 44′ 52″ N, 2° 48′ 00″ E / 39.74767722°N,2.79997778°E / 39.74767722; 2.79997778Coord.: 39° 44′ 52″ N, 2° 48′ 00″ E / 39.74767722°N,2.79997778°E / 39.74767722; 2.79997778

Solleric és una possessió del terme d'Alaró, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, situada a la vall del mateix nom a l'est de la Vall d'Orient, entre Son Terrassa, Ca ses Bieles, Son Bernadàs, Coma Sema, Cúber, es Tossals Verds, Son Ordines d'Almadrà, Son Cocó, Son Cadena, s'Olivaret i Son Bergues.

Situació[modifica]

Les cases estan situades a 382 m., en el començament del coster del Puig de Sant Miquel (660 m.), molt prop de la petita plana del fons de la vall, recorreguda pel torrent de sa Plana, que neix a la Vall de Coma Sema, entre na Franquesa (1.065 m.) i sa Rateta (1.113 m.).[1] El Puig de Mors (831 m.) i la seva carena marquen la separació amb Coma Sema, que s'allarga cap al nord-est per la Serra de Mors i el Pla de s'Homonot, fins prop del Coll des Bosc i arribant al torrent d'Almadrà. El torrent d'Almadrà, amb sa Font des Pi, marca la separació amb es Tossals Verds, deixant sa Casa Nova dins la part de Solleric. La possessió actual incorpora els costers del Puig de Sa Corona i del Puig de sa Corretja, fins a arribar a Oliclar. Després volta pel costat est del Puig de Sant Miquel cap a les cases de sa Font Figuera i el torrent de Solleric, que és el nom que pren el torrent de sa Plana a partir de les cases de Solleric. Davant les cases hi ha la part més plana i irrigada de la possessió, amb unes 40 quarterades. Els costers del Puig de Mors i del Puig de Sant Miquel estan coberts sobretot per un olivar antic, sovint d'oliveres centenàries, amb diversos graus d'abandonament, amb zones d'alzinar, pinar i roquissars de muntanya.

El nom[modifica]

En la primera documentació del segle XIII apareix com a Xullar o Xular, forma mossàrab que pressuposa una forma Súller o Sóller, ja que la palatalització de la sibilant inicial és un fenomen característic i general en el romànic preàrab de les Balears. Per tant, l'afegit diminutiu -ic seria posterior, encara que també molt antic, potser amb finalitat de diferenciació respecte al Sóller més gran i important. En referència al significat d'aquest topònim, el del Solleric de Llucmajor i la vila de Sóller, sols en podem constatar la relació i poca cosa més.[2]

Les cases i el pla de Solleric

Història[modifica]

En el repartiment correspongué a Pere de Centelles (1232). En el segle XIII fou adquirida per Pere Guitard. El 1598 pertanyia a l'honor Miquel Reus de Solleric. Tenia cases, amb tafona i celler. El 1626 la possessió tenia més de 1.000 quarterades. El 1694 era de Marc Antoni Reus i Vallès. Confrontava amb s'Olivaret d'en Muntaner, Son Bernadàs, Son Terrassa, Coma Sema, es Tossals Verds i Oliclar. La seva principal producció era l'oli. Dins els alzinars hi tenia una guarda de 33 porcs d'engreix. El 1744 era de Marc Reus-Vallès i Berga, regidor perpetu de Palma, que el mateix any la lliurà en concepte d'administració de fruits als mercaders Martí Feliu, Antoni Marcel i a Antoni Domenge, escrivà major de la Cúria del Pariatge, atès que els devia més de 3.500 lliures. El 1818 era propietat de Jeroni Morell, tenia 885 quarterades i estava valorada en 86.450 lliures. El 1863 pertanyia a Faust Morell Orlandis, marquès de Solleric i tenia 842 quarterades. El 1910 fou adquirida per Manuel Salas. El 1966 la propietat passà a la família Gilet, actual propietària.[3]

Les cases[modifica]

Cases de Solleric, amb els Tossals Verds al fons

El 1694 les cases ja estaven luxosament moblades i amb una col·lecció de pintures de temes religiosos i de paisatges. L'Arxiduc Lluís Salvador escrigué: "El casal de Solleric, amb plàtans a davant, pertany als Morell; una calçada hi puja. La casa està construïda amb maons rectangulars de marès; té un portal d'arc rodó i set finestres a la façana, dues amb balcó per damunt el portal i finestres petites rectangulars a baix. En direcció a Alaró té sis finestres de façana i finestres de golfes, al cantó hi ha un rellotge de sol. Per damunt l'entrada hi ha un escut d'armes; un altre està sobre el portal quadrangular de la capella." [4]

El portal exterior està format per un arc carpanell rebaixat amb brancals i motllures. Unes escales situades en el lateral dret del vestíbul baixen a la capella. El conjunt s'organitza entorn d'un pati empedrat, que actua de distribuïdor de les cases dels senyors, de tres pisos, de la dels amos o arrendataris de la finca, de la tafona, de la capella (amb inscripció de 1713) i les dependències agràries, en l'actualitat rehabilitades.

Davant la façana principal hi ha un jardí i una font. Des del jardí surt una escala exterior amb escalons i barana de pedra que arriba fins a la façana exterior. A la barana hi ha un escut, que du la data de 1901.

Annex al lateral del portal fora s'hi troba el celler, que conserva botes de vi i àmfores. El portal del celler s'obre amb un arc rebaixat. El terra és de pedra original. A la part posterior de les cases hi ha els estables (1929) i un forn. Compta amb una cisterna, un safareig quadrangular i l'aljub situat a la part posterior de la casa.

La tafona[modifica]

Des del pati, a través d'un portal allindanat, s'accedeix a la tafona, que va funcionar fins a la dècada dels vuitanta del segle xx, i conserva alguns dels elements tradicionals, a pesar d'haver estat mecanitzada ja en el segle xix. L'Arxiduc la descrigué com una doble tafona amb dues bigues cada una. A hores d'ara es divideix en dues sales: a la primera s'hi troba la maquinària i és a on s'hi molia i es premsava, a la segona hi ha els antics depòsits on se seleccionava l'oliva i es decantava l'oli.

La capella[modifica]

El 1694 ja es documenta una capella amb olis que representaven Santa Teresa, Maria Santíssima i Sant Josep. Aquesta és bastant espaiosa; té un arc al mig i una doble volta de creu, una capella d'altar major ovalada, així com un escut d'armes sobre l'altar i, a la volta i a les parets, pintures rococó al fresc deteriorades per l'acció del temps; sobre l'entrada hi ha una petita galeria. L'actual capella de Solleric compta amb un escut d'armes sobre el portal principal. Es tracta d'una sola nau, amb absis semicircular que acull un retaule barroc de fusta. L'oratori està ornamentat amb pintures al fresc amb decoració barroca i un orgue sobre el cor.

Agregats[modifica]

Pinars i olivars de ses cases Noves

Des de 1543 Oliclar i Solleric pertanyen a la família Reus de Solleric. El 1694 consta com a pertinença de Solleric la possessió de la Casa Nova. Abans, com hem dit, ja havia integrat la possessió d'Oliclar. Finalment incorporà sa Font Figuera.

Usos i activitats econòmiques[modifica]

Antigament va tenir vinya i celler. L'activitat més important al llarg dels segles ha estat la producció d'oli. L'any 1667, amb Oliclar, feia un esplet d'oliva valorat en 875 lliures. A principis del segle XX la producció mitjana d'oli es calculava entre els 120.000 i els 144.000 litres. A Solleric es produïa hortalissa i verdura en una quantitat important. Dins els horts de la possessió, antigament, hi feien feina mitja dotzena d'hortolans de cap a cap d'any.[5] També va ser important la ramaderia. L'any 1623 la guarda era de 510 ovelles i s'arrendava amb les pastures, a part de la possessió, per una renda de 107 lliures, 2 quintars de formatge, sis anyells, la llet de tres dies cada setmana i una gerra de mantega. Va destacar en la criança de muls somerins. Durant la dècada de 1940 va ser pionera en la inseminació artificial d'equins, gràcies a l'impuls de Josep Cifre Cerdà, que organitzà un petit laboratori a Solleric mateix.[3] Per un escrit presentat al batle d'Alaró, sabem de la construcció d'una fàbrica de sabó fort a Solleric el 1776. També ha estat important tradicionalment l'extracció de pedra. Part de les façanes del nucli antic d'Alaró i el retaule major de l'església de Sant Bartomeu d'aquesta vila s'han fet amb aquesta pedra de Solleric.

Llocs d'interès[modifica]

Fonts[modifica]

  • Broll de sa Font Figuera. Broll que surt en el camí de Solleric, entre Les cases de sa Font Figuera i La possessió de Solleric. El broll està dues marjades per damunt deL camí, a la dreta i tan sols brolla en l'hivern i després de fortes pluges. No hi ha cap mitjà d'aprofitament.[6]
  • Sa Font Figuera. Està a uns 130 metres en línia recta de les cases de sa Fon Figuera, cap al nord, a escassos metres del camí de Solleric i prop d'un dels accessos a Oliclar. És una font de mina no gaire llarga, d'uns 5 metres, construïda de pedra en sec. Al fons hi ha dos ullals, un a cada costat. Aquesta zona és més fonda formant una pica amb dos graons artificials de ciment per recolzar els peus i recollir l'aigua. Ja en l'exterior, l'aigua va per una vella canal de teula fins a les cases, donant la volta a un petit turó. En el seu camí alimenta primer un abeurador de pedra a uns 10 metres de la boca i després un rentador i una pica circular de pedra massissa.[7]
  • Font de sa Gruta. Es troba entre Solleric i es Puig de Sant Miquel, passada la Font des Verro a un camí que és una drecera per anar a les cases d'Oli Clar. Com diu el seu nom, sa font està dins una gruta artificial de grans dimensions i que la primera impressió que dona és que en el seu temps havia de ser un lloc de reunió, festes o actes socials i familiars vistes les grans dimensions de l'esplanada i el fet de tenir tots els voltants amb bancs i pedrissos de pedra.[8]
  • Font d'Oliclar. La font està en el mateix camí que va de Solleric a Oliclar. És una mineta curta i estreta, mida 0,40 x 0,30 m. de secció i la seva llargària no excedeix més dels 2 m. Està construïda de pedra en sec i coberta de lloses llises i aboca les seves aigües a una pica doble que serveix d'abeurador pel ramat. És una font que s'asseca en els estius càlids, però és abundant a l'hivern i la seva aigua és bastant calcària a jutjar pels dipòsits deixats en les piques.[9] Pot ser que sigui la que altres fonts anomenen com sa Fontassa d'Oliclar.
  • Font de sa Casa d'Oliclar. És una de les dues que regaven l'hort d'Oliclar, encara que avui romanen abandonades i en estat de ruïna les mateixes cases i la resta de dependències. És una font de mina que sembla haver-se assecat o en tot cas és poc activa i el seu funcionament ha de ser espontani. Està en la part baixa d'un talús que suporta el principal camí d'accés, ja a uns 150 metres abans d'arribar a la casa.[10]
  • Font de s'Hort d'Oliclar. És una de les dues fonts documentades a Oliclar, avui en total abandó i que està situada dins la finca de Solleric. Fa uns 6 metres com a màxim. La galeria descriu una lleugera corba i està construïda de pedra en sec, és de secció rectangular (0,90 x 0,60 metres) i el sostre és de lloses planes. El sòl és de ciment i hi ha una canal excavada en el centre. En la sortida hi ha una pica. Des d'aquesta pica surt una canal encastada en el sòl fins a un petit safareig (3 x 2 metres) i d'aquest una altra canal porta l'aigua fins a un gran abeurador uns 10 metres vessant a baix cap al nord. Hi ha restes d'una altra canal que devia alimentar l'hort.[11]
  • Sa Font des Frevesol. Coneguda per alguns autors com a sa Font de ses Cases d'Oli Clar aquesta font té tres captacions d'aigua en un espai d'uns 10 metres en el mateix lateral del camí i cadascuna d'elles és diferent i independent de les altres.[12]
  • Sa Font Blanca. La font està devora el camí que va de Solleric a Oliclar, entre el camí i el Puig de Sant Miquel, dins una tanca de farratge i a uns 125 metres del camí, sota l'arbre que més destaca en el redol, un plater. És una font abandonada que consta d'una mina feta de pedra en sec d'uns 6 metres de llargària, molt estreta fins a fer-la inaccessible i que sembla que encara raja un poc d'aigua. A la sortida de la mina l'aigua agafa una séquia o allò que en queda d'ella fins a arribar a un abeurador de pedra en bon estat que està a uns 8 metros al nord.[13]
  • Broll de sa Font des Verro. A uns 170 metres més amunt de sa Font des Verro, a uns 7 o 8 metres a la dreta del mateix camí d'Oliclar hi ha aquest potent broll. Surt per davall d'una marjada amb una gran roca encastada que té una esquerda llarga que és per on surt l'aigua. Igual que d'altres, aquest broll tan sols dona aigua a l'hivern i en temps de pluges fortes.[14]
  • Sa Font des Verro. És una font natural que neix davall d'una gran roca. Es troba dins una corba en el camí que va a l'olivar de la part de llevant de Solleric. L'aigua just a un metre de la sortida enmig de les roques va per una canal feta de pedra (0,25 x 0,25 m.) i enterrada per davall del camí fins a un conjunt format per un abeurador i un petit safareig, tot fet de pedra.[15]
  • Sa Font Ufana. Està just en es costat del camí que va de Solleric a Oliclar, a la dreta en aquest sentit.[16] Neix damunt una marjada i fa dos degotissos amb importants dipòsits calcaris que demostren la seva procedència subterrània. L'aigua passa per davall el camí mitjançant dos albellons i es converteix en una torrentera que passa just pel costat de llevant de les cases de Solleric i acaba en el torrent.
  • Sa Font des Coll d'Orient
  • Sa Font des Pla d'Orient
  • Sa Font des Pi. És una font emblemàtica i molt coneguda pels excursionistes. Es troba en el torrent d'Almadrà, sota el Morro de sa Vaca. És la principal proveïdora d'aigua de Solleric. tot i compartir a mitges el seu cabal amb Almadrà i Son Ordines, però en l'actualitat no arriba gens d'aigua a aquestes dues possessions. El broll de la font està davall d'unes grans roques i amb el orrent eixut es forma un gorg. Una canal de pedra fa arribar l'aigua fins al safareig de Solleric. De les dotze fonts de Solleric, sa Font des Pi és la més cabalosa mentre que la Font de sa Gruta és la que dona l'aigua més fina.[17]

Colls de tords[modifica]

En Colau Pelut, En Domàtiga, n'Aladern, es Frare, Oliveres, l'amo en Canal, es de sa Criada, es de l'amo a sa Rota d'en Fava, es des Garriguer, es d'en Sardina, es d'en Bosc, en Gariny, es Foradet, es Cartutxo, es Pastor, es de s'Hortolà, es Didot, sa Passadora, es d'en Seguí, es Pas de s'Estaló, en Joanet, sa Madona, en Mendola, es Forat, es Carreter, s'Alzineta, es Penyeta, es Porquer, sa Forastera, en Pollencí, na Paula, es de sa Saqueta, es Palco, en Somegat, en Borinet, en Joan des Tessols Verds, na Tonina, en Fava, es de Baix des Pi, s'Aumangra, es Batle, tres en els Aljupets, en Cometa, es de sa Bardissa, es de s'Alzina, es de sa Paret, es des Freu, sa Rota Llarga, es d'en Llana, es d'en Terrassa, es Correc, en Quil i es Puput.[5]

Jaciments arqueològics[modifica]

  • Cova de sa Font Figuera / Cova dets Ossos. Situada en el coster occidental del Puig de s'Alcadena, ben davant les cases de s'Olivaret i dins la possessió de sa Font Figuera (ara integrada dins Solleric). Cristòfol Veny hi va fer una prospecció el 1948, replegant materials pretalaiòtics. Hi troba nombrosos punxons de bronze, botons d'os de perforació en V, plaquetes triangulars del mateix material i fragments de vasos bitroncocònics.[18]
  • Restes prehistòriques de Solleric / Coll d'Orient, Restes prehistòriques en mal estat de conservació.

Topònims[modifica]

Tanca dets Alfeus

Ets Aljupets

Torrent d'Almadrà

Cova des Coloms

Sa Balma Rosa

Es Barranc

Es Bufador

Camí de sa Casa Nova

Sa Casa Nova

Es Clots

Sa Coa de sa Rata

Es Colls

Sa Cometa

Sa Corona

Puig de sa Corretja

Coma de ses Egos

Sementer d'Enmig

Tanca de s'Era

Rota de ses Faves

Sa Font Figuera

Font Figuera

Es Foradet

Sa Ginebrissa

Font de sa Gruta

Pla de s'Homonot

S'Hort

Ses Indietes

Gorg de na Maria

Rota des Misser

Puig de Mors

Salt des Negre

Comellar des Noguers

Saragall d'Oliclar

Oliclar

Font d'Oliclar

Tanca de ses Oliveres Joves

Sementer de s'Ombra

Tanca dets Oms

Torrent Pregon

Es Passeig

Comellar de sa Pedruscada

Font des Pi

Comellar des Pi Gros

Torrent de sa Plana

Pla des Pou

Es Reposador

Ses Roques Pelades

Sa Rota

Puig de Sant Miquel

Es Sementeret

Sementer des Sol

Penyal Vermell

Font des Verro

Sa Voltonera

Referències[modifica]

  1. Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Gran Enciclopèdia de Mallorca, s/d. 
  2. GUASP, Bartomeu. Corpus de Toponimia de Mallorca. Vol. VI, 1962, p. 1612. ISBN 84-86191-14-9. 
  3. 3,0 3,1 «Solleric». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 17. Palma: Promomallorca, p. 22-23. ISBN 84-8661702-2. 
  4. Habsburg-Lorena, L. S.. Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. (Traducció de Josep Moll).. Palma: Ed. Promomallorca Edicions., 1999-2003.. 
  5. 5,0 5,1 SASTRE RAYÓ, Gabriel i ORDINAS MARÍ, Antònia. Alaró. Aspectes històrics, costums i tradicions.. Ciutat de Mallorca: Edicions Cort, 1979. ISBN 84-85049-75-6. 
  6. «Broll de sa Font Figuera». Fonts de Mallorca.
  7. «Sa Font Figuera». Fonts de Mallorca.
  8. «Font de sa Gruta». Fonts de Mallorca.
  9. «Sa Font d'Oliclar». Fonts de Mallorca.
  10. «Font de sa Casa». Fonts de Mallorca.
  11. «Font de s'Hort d'Oliclar». Fonts de Mallorca.
  12. «Font des Frevesol». Fonts de Mallorca.
  13. «Sa Font Blanca». Fonts de Mallorca.
  14. «Broll de sa Font des Verro». Fonts de Mallorca.
  15. «Font des Verro». Fonts de Mallorca.
  16. «Font Ufana». Fonts de Mallorca.
  17. «Font des Pi». Fonts de Mallorca.
  18. TRIAS, Miquel «Arqueologia de les cavernes de Mallorca». Endins nº 20, 1995, pàg. 171-190.