Son Montserrat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Son Montserrat
Nom en la llengua original Rafal de Binigalip (s. XIV)
Dades
Tipus possessió
Primera menció escrita 1380 (Gregorià)
Característica
Altitud 209 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiLlucmajor
39° 30′ 33″ N, 2° 55′ 51″ E / 39.5092°N,2.93083°E / 39.5092; 2.93083Coord.: 39° 30′ 33″ N, 2° 55′ 51″ E / 39.5092°N,2.93083°E / 39.5092; 2.93083
Activitat
Activitat Conreus de secà i ramaderia
Modifica les dades a Wikidata

Son Montserrat és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al vessant meridional del puig de Randa, entre S'Aresteta, S'Aresta i Son Ponç. El segle XIV era anomenada Rafal de Binigalip. El 1380 era de Guillem Valentí Burguera que la va vendre a Guillem Picornell. Fou dels Picornell fins al 1446 que la va vendre a Antoni Pons, de malnom Montserrat, d'on prové l'actual nom de la possessió. Després el 1493 passà a la família dels Montserrat. El 1643 tenia cases amb celler i molí de sang. Es dedicava a garroverars, vinya i conreu de cereals i lleguminoses. El 1687 també conreava lli i tenia ramaderia ovina i porcina.[1]

Construccions[modifica]

La casa de la possessió té forma d'"L" i integra l’habitatge humà i diverses dependències agropecuàries (portassa, celler, cups que conserven la premsa, païssa, estables i forn). De forma aïllada hom en troba d'altres, com les solls i els sestadors. Quant a les instal·lacions hidraùliques hom troba un aljub, un pou i una cisterna adossada a la façana principal de l’habitatge. L’habitatge és de dues crugies i dues altures (planta baixa i porxo). La façana principal està orientada al migjorn, i presenta una disposició simètrica de les obertures sobre tres eixos verticals. Hi ha una escala adossada que dóna accés a un terrat annex. La planta baixa consta d’un portal d’entrada d’arc de mig punt amb llindar, dovelles i carcanyols, flanquejat per dos finestrons atrompetats. El porxo presenta tres finestres allindanades, dues d’elles amb ampit motllurat i l’altra amb l’ampit mutilat.[2]

Referències[modifica]

  1. Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 11. Palma: Promomallorca, p. 132. ISBN 84-8661702-2. 
  2. de Luna, J; i col «Arquitectura de Fora Vila Tom II» (pdf) (en català). Catàleg de béns immobles [Llucmajor], 2000, pàg. 1 [Consulta: 22 novembre 2012].