Vés al contingut

Speak Now

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula obra musicalSpeak Now

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretTaylor Swift Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
EpònimSpeak Now Modifica el valor a Wikidata
Publicació25 octubre 2010 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecountry, country-pop i pop-rock Modifica el valor a Wikidata
Parts14 Modifica el valor a Wikidata
Sèrieàlbums de Taylor Swift en ordre cronològic Modifica el valor a Wikidata
Companyia discogràficaBig Machine Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorNathan Chapman i Taylor Swift Modifica el valor a Wikidata
Part deàlbums de Taylor Swift en ordre cronològic Modifica el valor a Wikidata
Formatestríming de música i descàrrega digital Modifica el valor a Wikidata
Pistes
1. Mine (03:51)
2. Sparks Fly (04:21)
3. Back to December (04:53)
4. Speak Now (04:01)
5. Dear John (06:44)
6. Mean (03:58)
7. The Story of Us (04:26)
8. Never Grow Up (04:50)
9. Enchanted (05:52)
10. Better Than Revenge (03:37)
11. Innocent (05:02)
12. Haunted (04:02)
13. Last Kiss (06:07)
14. Long Live (05:18) Modifica el valor a Wikidata


Spotify (àlbum): 5MfAxS5zz8MlfROjGQVXhy Discogs (obra): 288143 Allmusic (àlbum): mw0002025410 Modifica el valor a Wikidata

Speak Now (en català: parla ara) és el tercer disc de la cantant nord-americana Taylor Swift. Un àlbum compost totalment per la jove cantant i compositora. El disc conté 14 cançons a la seva edició estàndard.[1]

Swift va crear Speak Now com un àlbum conceptual sobre les coses no dites que volia transmetre als temes de les seves cançons. Utilitzant composicions confessionals, l'àlbum tracta principalment sobre el desamor i les reflexions sobre les relacions trencades, i algunes cançons es van inspirar en l'estrellat ascendent de Swift a l'ull públic per dirigir-se als seus crítics i adversaris. Ella i Nathan Chapman van produir Speak Now, que combina country pop, pop rock i power pop. Les seves cançons incorporen estils de rock prominents, i les seves melodies es caracteritzen per instruments acústics entrellaçats amb guitarres elèctriques, bateries dinàmiques i cordes orquestrals.

Després del llançament de l'àlbum, Swift es va embarcar en la gira Speak Now World Tour, iniciant al febrer de 2011 i finalitzant al març de 2012. L'àlbum va ser acompanyat per sis senzills, inclosos els senzills "Mine" i "Back to December" que van entrar al top 10 de la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units. Speak Now va arribar al cim de les llistes d'èxits i va rebre certificacions multiplatí a Austràlia, Canadà i Nova Zelanda. Als Estats Units, va vendre un milió de còpies en la seva primera setmana de llançament, va passar sis setmanes al número u del Billboard 200 i va ser certificat sis vegades platí per superar els sis milions d'unitats equivalents a àlbums per la Recording Industry Association of America.

Contextualització

[modifica]
Taylor Swift at the 2009 VMAs, holding her trophy
Swift als Premis MTV

Taylor Swift va llençar el seu segon àlbum d'estudi Fearless amb el segell discogràfic Big Machine Records, situat a Nashville, l'any 2008. L'àlbum va passar 11 setmanes al número u de la llista Billboard 200 dels EUA.[2] Va ser l'àlbum més venut del 2009 als Estats Units. Dos dels senzills de l'àlbum, " Love Story " i " You Belong with Me" van destacar a la ràdio country i la pop. van portar Swift a tenir protagonisme en la música. "Love Story" va ser la primera cançó country a arribar al número u de la llista Pop Songs i "You Belong with Me" va ser la primera cançó country a encapçalar la llista de Radio Songs. A la 52a edició dels Premis Grammy de 2010, Fearless va guanyar l'Àlbum de l'Any i el Millor Àlbum Country. A més, el seu senzill " White Horse" va guanyar el premi a la Millor Interpretació Vocal Country Femenina i la Millor Cançó Country .[3]

L'èxit de Fearless va convertir a Swift en una de les estrelles més importants de la música country, que va arribar a públic més general. Als Premis MTV Video Music Awards del 2009, on Swift va guanyar el premi al Millor Vídeo Femení per "You Belong with Me", el raper Kanye West va interrompre el seu discurs d'acceptació; l'incident va rebre una àmplia atenció mediàtica.[4] A la 52a edició dels Premis Grammy, Swift va cantar "You Belong with Me" i " Rhiannon " amb Stevie Nicks ; fet que alguns critics van pensar que la veu de Swift havia estat massa fluixa. Swift va començar a escriure per al seu tercer àlbum d'estudi, Speak Now, després d'haver publicat Fearless.[5]

Cançon

[modifica]
Cançons de Speak Now versió estàndard
Núm. Títol Durada
0. «Mine»   3:50
1. «Sparks Fly»   4:20
2. «Back to December»   4:53
3. «Speak Now»   4:00
4. «Dear John»   6:43
5. «Mean»   3:57
6. «The Story of Us»   4:25
7. «Never Grow Up»   4:50
8. «Enchanted»   5:52
9. «Better than Revenge»   3:37
10. «Innocent»   5:02
11. «Haunted»   4:02
12. «Last Kiss»   6:07
13. «Long Live»   5:17
Durada total:
 67:28

Procés d'escriptura

[modifica]
Taylor Swift a la gira de Speak Now
Swift a la gira Speak Now

Taylor Swift va llençar el seu segon àlbum d'estudi Fearless amb el segell discogràfic Big Machine Records, situat a Nashville, l'any 2008. L'àlbum va passar 11 setmanes al número u de la llista Billboard 200 dels EUA.[2] Va ser l'àlbum més venut del 2009 als Estats Units. Dos dels senzills de l'àlbum, " Love Story " i " You Belong with Me" van destacar a la ràdio country i la pop. van portar Swift a tenir protagonisme en la música. "Love Story" va ser la primera cançó country a arribar al número u de la llista Pop Songs i "You Belong with Me" va ser la primera cançó country a encapçalar la llista de Radio Songs. A la 52a edició dels Premis Grammy de 2010, Fearless va guanyar l'Àlbum de l'Any i el Millor Àlbum Country. A més, el seu senzill " White Horse" va guanyar el premi a la Millor Interpretació Vocal Country Femenina i la Millor Cançó Country .[6]

L'èxit de Fearless va convertir a Swift en una de les estrelles més importants de la música country, que va arribar a públic més general. Als Premis MTV Video Music Awards del 2009, on Swift va guanyar el premi al Millor Vídeo Femení per "You Belong with Me", el raper Kanye West va interrompre el seu discurs d'acceptació; l'incident va rebre una àmplia atenció mediàtica.[4] A la 52a edició dels Premis Grammy, Swift va cantar "You Belong with Me" i " Rhiannon " amb Stevie Nicks ; fet que alguns critics van pensar que la veu de Swift havia estat massa fluixa. Swift va començar a escriure per al seu tercer àlbum d'estudi, Speak Now, després d'haver publicat Fearless.[5]

A causa de la seva extensa agenda de gires, Swift va escriure el seu tercer àlbum en solitari.[5] Speak Now va ser un àlbum conceptual de confessions les quals mai havia tingut l'oportunitat de dir. Com amb la seva composició en àlbums anteriors, Swift es va esforçar per transmetre honestedat emocional amb detalls tan específics com fos possible. Va descriure les seves cançons com a "entrades de diari".[7] Swift va optar per seguir un camí orientat amb la seva visió artística i va deixar de banda la tendència de fer música cada cop més sexualitzada per artistes de la seva edat.

Els temes de l'àlbum són semblants als que es tractava en Fearless, com són els contes de fades i el romanç, però Speak Now explora la introspecció i les reflexions sobre les relacions trencades.[5][8] Algunes cançons es van inspirar en l'experiència pública de Swift, incloent-hi les relacions passades amb celebritats d'alt perfil, que van rebre atenció mediàtica durant el llançament promocional de l'àlbum.[9] Les lletres confessionals de Speak Now són més directes i confrontacionals que les dels àlbums anteriors de Swift.[10] Per exemple, " Dear John " narra una relació devastadora d'una narradora de 19 anys que acusa un home molt més gran de manipular-la amb "jocs foscos i retorçats".

L'optimisme romàntic és un altre tema de l'àlbum.[5][9] Swift havia escrit " Sparks Fly ", una cançó sobre indicis perillosos d'amor a primera vista, abans de llançar el seu àlbum debut del 2006, Taylor Swift .[2] Va tornar a gravar la cançó per a Speak Now després de rebre la petició dels fans per publicar-la al CMA Music Festival del 2010. " Enchanted " descriu les conseqüències d'una trobada amb una persona especial sense saber si l'enamorament seria correspost. " Haunted " tracta sobre l'obsessió romàntica i "Last Kiss" explora els sentiments persistents després d'una ruptura. A " Long Live ", Swift expressa la seva gratitud als seus fans i companys de banda.[11] Les lletres d'"Enchanted" i "Long Live" incorporen imatges de balls de graduació i contes de fades que recorden l'optimisme juvenil de Fearless .[12]

Kanye West performing, wearing sunglasses
L'incident dels Premis MTV del 2009 amb Kanye West (a la foto) va inspirar " Innocent ".

A més de l'amor, Swift va escriure sobre fer-se gran. " Never Grow Up " és una contemplació de la seva infància, edat adulta i futur.[13][14] A causa de la seva composició confessional, els mitjans de comunicació es van involucrar en la vida personal de Swift i van creure que cada cançó tracta sobre una persona real: un examant, un amic o un enemic.[9] Tot i que Swift estava interessada en escoltar la resposta de les persones a qui va dedicar les cançons, no les va anomenar públicament i creia que se n'adonarien per ells mateixos.[9] Va revelar que Kanye West, que va interrompre el discurs d'acceptació de Swift als MTV Video Music Awards del 2009, va ser el tema d'" Innocent ".[15] A la cançó, Swift canta sobre perdonar un home que li va fer mal; segons Esquire, la cançó es pot interpretar com "un simple lament d'un amor perdut o d'un antic amic que és perdonat".[16]

Swift va escriure fins a 25 cançons.[5] Per assegurar-se que l'àlbum fos coherent, va ensenyar les cançons a la seva família, amics i al productor Nathan Chapman, que havia treballat amb Swift en els seus dos àlbums anteriors. Swift va triar Enchanted com a títol provisional, però el fundador de Big Machine Records, Scott Borchetta, va recomanar a Swift que triés un títol diferent, ja que considerava que Enchanted no era adequat per a la perspectiva madura de l'àlbum. Es va decidir pel títol Speak Now perquè pensava que capturava millor l'essència de l'àlbum: "Crec que és una metàfora, aquell moment en què és gairebé massa tard, i has de dir el que sents o afrontar les conseqüències per sempre".[17][9]

Producció

[modifica]

Swift va gravar gran part de Speak Now sola amb Chapman.[18] Tot i que a l'àlbum Fearless hi havia participat un grup més gran de productors, aquest el van compondre únicament ells dos. El procés de gravació va començar amb una maqueta; Swift va gravar la veu i va tocar la guitarra, mentre que Chapman va cantar cors i va tocar altres instruments. La primera cançó que van produir per a Speak Now va ser "Mine", que es va gravar en cinc hores.

Gran part de la producció de Chapman per a Speak Now és similar a la de Fearless; va programar la bateria amb Superior Drummer de Toontrack, va tocar la bateria al teclat Roland Fantom G6, va afegir guitarres elèctriques als arranjaments, va gravar la veu de Swift amb un micròfon Avantone CV12 i les seves veus de fons amb un Shure SM57. Va produir el baix amb un preamplificador Avalon VT737 i va utilitzar el sistema CLASP d'Endless Audio per sincronitzar la seva edició a Pro Tools i Logic .[18] Per aconseguir que els sons s'alineessin amb els estils de música country, Chapman va treballar amb altres músics de Nashville per substituir la bateria programada per bateria en directe i afegir instruments acústics com el violí .

Després d'acabar la gravació, Justin Niebank va mesclar l'àlbum amb Pro Tools a Blackbird Studio.[18][19] També va afegir reverberació monoaural inspirada en la música dels anys 50 i 60 per evocar una vibra "vintage" i "retro" que, segons Niebank, aportava una sensació d'autenticitat. Hank Williams va masteritzar les gravacions. Tot i que Chapman va ser responsable de gran part de la producció, va dir que el crèdit de coproducció de Swift era ben merescut: "Érem realment un equip, molt col·laboratiu".[20]

Speak Now té un so country pop amb elements musicals mainstream prominents.[21][22] Els seus arranjaments són similars als utilitzats per Swift en els dos primers àlbums, però els instrument evoquen fortes influències de la música pop i rock .[23] La cançó "Mean" és l'única cançó que els crítics van coincidir a considerar country.[13][24]

L' estructura general de les cançons de Speak Now inclou augments de tensió musical, melodies pop enganxoses i ganxos memorables,[25][12] caracteritzats per guitarres vibrants, bateries dinàmiques i cors potents. Diversos crítics van ignorar la categorització de Speak Now com a àlbum country, alineant el seu gènere amb el pop rock[26] i el power pop .[27] Ann Powers, en una crítica per a Los Angeles Times, va descriure l'àlbum com a rock alternatiu, acostant-se al pop.[8]

Segons el musicòleg James E. Perone, les influències del rock a Speak Now es poden percebre fins a estils de rock de finals dels anys 70 fins als 80.[28] "The Story of Us" i "Better than Revenge" són cançons pop-punk amb guitarra elèctrica;[29] la primera conté influències del dance-pop i el new wave,[25][30] i la segona evoca el hard rock dels anys 80.[31] "Haunted", inspirada en el goth-rock, incorpora una secció de corda recurrent dramàtica.[11][32] La cançó de tancament, "Long Live", és una cançó de rock heartland amb guitarres de rock que tremolen.

La resta de pistes de Speak Now són balades . "Back to December" és una balada suau, orquestral i plena de cordes."[14]Dear John" és una cançó country-pop de blues i ritme lent amb tocs de guitarra elèctrica.[33] La balada "Never Grow Up" incorpora una producció discreta que acompanya la seva lletra nostàlgica.[11][22] A "Enchanted", la guitarra acústica fa crescendos després de cada tornada i condueix a una coda amb capes d'harmonia al final."[12]Innocent" i "Last Kiss" incorporen instruments dispersos; aquesta última és un vals de tempo lent amb veus entretallades."[32] If This Was a Movie ", una cançó extra de l'edició deluxe i l'única cançó no escrita únicament per Swift, és una balada de ritme ràpid amb un riff de guitarra recurrent i harmonies simples.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Taylor Swift - Speak Now - CD» (en castellà), 26-10-2010. [Consulta: 27 novembre 2025].
  2. 1 2 3 Grein, Paul. «Chart Watch Extra: The All-Time Record-Holders». Yahoo! Music, 17-03-2010. Arxivat de l'original el October 6, 2012. [Consulta: 10 juny 2011].
  3. ↑ «Taylor Swift Takes Album of the Year, 3 Other Grammys», 01-02-2010. Arxivat de l'original el June 22, 2015. [Consulta: 11 novembre 2015].
  4. 1 2 Aminosharei, Nojan. «Kanye And Taylor Swift Turn The VMAs Into Their Personal Peace Summit». Elle, 13-09-2010. Arxivat de l'original el November 20, 2022. [Consulta: 10 juliol 2020].
  5. 1 2 3 4 5 6 Conger, Bill. «Taylor Swift Talks About Her Album Speak Now, And Her Songwriting». Songwriter Universe, 11-10-2010. Arxivat de l'original el October 17, 2010. [Consulta: 11 octubre 2010].
  6. ↑ Duke, Alan. «Taylor Swift Takes Album of the Year, 3 Other Grammys». CNN News, 01-02-2010. Arxivat de l'original el June 22, 2015. [Consulta: 14 juny 2015].
  7. ↑ Farley, Christopher John. «Taylor Swift's Solo Act». The Wall Street Journal, 22-10-2010. Arxivat de l'original el July 12, 2015. [Consulta: 12 juliol 2015].
  8. 1 2 Powers, Ann «Album Review: Taylor Swift's Speak Now». Los Angeles Times, 25-10-2010.
  9. 1 2 3 4 5 Willman, Chris. «Taylor Swift Confronts Mayer, Laments Lautner in New Album». Yahoo! Music, 18-10-2010. Arxivat de l'original el October 28, 2010. [Consulta: 28 octubre 2010].
  10. ↑ Malec, Jim «Taylor Swift: The Garden In The Machine». American Songwriter, 02-05-2011.
  11. 1 2 3 Sodomsky, Sam. «Taylor Swift: Speak Now». Pitchfork, 19-08-2019. Arxivat de l'original el December 14, 2020. [Consulta: 19 agost 2019].
  12. 1 2 3 Keefe, Jonathan. «Taylor Swift: Speak Now». Slant Magazine, 25-10-2010. Arxivat de l'original el October 28, 2010. [Consulta: 25 octubre 2010].
  13. 1 2 Moore, Rick. «Taylor Swift: Speak Now». American Songwriter, 15-12-2010. Arxivat de l'original el October 25, 2021. [Consulta: 15 octubre 2021].
  14. 1 2 Lewis, Randy. «Taylor Swift: The Next Chapter». Los Angeles Times, 24-10-2010. Arxivat de l'original el October 23, 2021. [Consulta: 23 setembre 2021].
  15. ↑ Willman, Chris. «Princess Crossover». New York, 07-10-2010. Arxivat de l'original el October 25, 2021. [Consulta: 7 octubre 2021].
  16. ↑ Johnston, Maura. «Is Taylor Swift the New Hip-Hop Mean Girl?». Esquire, 14-09-2010. Arxivat de l'original el October 23, 2021. [Consulta: 21 octubre 2021].
  17. ↑ Staff, J. J. «Taylor Swift Fans Point Out the Significance of ‘Enchanted’ Being the Only ‘Speak Now’ Song on the Eras Tour» (en anglès). [Consulta: 6 desembre 2025].
  18. 1 2 3 Tingen, Paul. «Taylor Swift Speak Now». Sound on Sound, 01-02-2011. Arxivat de l'original el September 10, 2021. [Consulta: 9 setembre 2021].
  19. ↑ Swift, Taylor. Album notes for Speak Now.
  20. ↑ Bosso, Joe. «Producer Nathan Chapman Talks Taylor Swift, The Band Perry and Songwriting». MusicRadar, 17-12-2013. Arxivat de l'original el December 21, 2013. [Consulta: 17 desembre 2013].
  21. ↑ Erlewine, Stephen Thomas. «Speak Now – Taylor Swift». AllMusic. Arxivat de l'original el November 5, 2017. [Consulta: 25 octubre 2010].
  22. 1 2 Moser, John J. «Maybe It Wasn't Time for Taylor Swift to Speak Now». The Morning Call, 30-10-2010. Arxivat de l'original el September 29, 2019. [Consulta: 29 setembre 2019].
  23. ↑ Nainby, 2024, p. 100.
  24. ↑ , 24-10-2010.
  25. 1 2 Stinson, Liz. «Taylor Swift Speak Now Review». Paste, 29-10-2010. Arxivat de l'original el March 2, 2021. [Consulta: 28 octubre 2020].
  26. ↑ Horton, Matthew. «Review of Taylor Swift – Speak Now». BBC Music, 25-10-2010. Arxivat de l'original el August 30, 2021. [Consulta: 30 agost 2021].
  27. ↑ Ritchie, Kevin. «Disc Review: Taylor Swift, Speak Now (Big Machine)». Now, 04-11-2010. Arxivat de l'original el December 2, 2010. [Consulta: 4 novembre 2010].
  28. ↑ Perone, 2017, p. 29, 42.
  29. ↑ Caramanica, Jon. «Taylor Swift Is Angry, Darn It». The New York Times, 24-10-2010. Arxivat de l'original el August 18, 2021. [Consulta: 18 agost 2021].
  30. ↑ Weber, Theon «The Iceberg Songs of Taylor Swift». The Village Voice, 03-11-2010 [Consulta: de novembre 27, 2025].
  31. ↑ Perone, 2017, p. 37.
  32. 1 2 Jones, Nate. «Taylor Swift Songs Ranked, from Worst to Best». Vulture, 11-01-2021. Arxivat de l'original el September 13, 2019. [Consulta: 11 gener 2021].
  33. ↑ Wood, Mikael. «Taylor Swift, Speak Now (Big Machine)». Spin, 26-10-2010. Arxivat de l'original el July 2, 2012. [Consulta: 26 octubre 2010].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Speak_Now&oldid=38675800»