Starlink

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Logo

Starlink és la marca comercial d'una xarxa de satèl·lits de comunicació per donar Internet de forma global de l'empresa SpaceX.[1] Aquesta xarxa estarà composta per prop de 12.000 satèl·lits en òrbita baixa i en òrbita molt baixa i està previst que comenci a operar a l'any 2020.[2][3]

L'empresa SpaceX ha dut el projecte amb força secretisme, i els detalls del mateix son força provisionals.[4]

Està previst que hi hagi dues constel·lacions superposades i sincronitzades amb característiques diferents: 7.518 dispositius treballant en banda V i 4.425 dispositius treballant en bandes Ku i Ka.[2]

Característiques de la xarxa[modifica]

Es creu que els satèl·lits seran de mida petita i poc pes (100 a 500 kg) i la constel·lació tindrà més de 4.000 d'aquests satèl·lits en una òrbita a 1100 km d'alçada.[5] Els satèl·lits estaran connectats entre ells mitjançant una connexió òptica per làser i antenes en fase a les bandes Ka i Ku.[5]

L'objectiu de l'empresa és poder produir en massa els satèl·lits, de manera que els costos de fabricació de cada unitat siguin molt més baixos que els costos de fabricació dels satèl·lits actuals.[6]

La xarxa no està dissenyada per competir amb la xarxa Iridium, ja que aquesta proporciona connexió des de dispositius petits i portables, mentre que la xarxa Starlink està dissenyada per connectar estacions fixes usant antenes de fase planes que seguiran als satèl·lits.[5]

La xarxa no farà servir el protocol IP si no un protocol propi anomenat Starlink P2P.[7]

Satèl·lits de prova[modifica]

Els dos primers satèl·lits per provar el concepte i la tecnologia de la xarxa proveïdora d'Internet van ser els nomenats Microsat 1a i Microsat 1b. Estava previst posar-los en òrbita el 2015, però el seu llançament va ser cancel·lat.

El 2018 es va anunciar que aprofitant el llançament d'un satèl·lit espanyol (satèl·lit "Paz") es llençarien dos nous satèl·lits de prova per la constel·lació, anomenats originàriament Microsat 2a i Microsat 2b i rebatejats finalment per Tintin A i Tintin B.[8][9][10]

Els dos satèl·lits de prova estan en una òrbita circular a 625 km sobre la Terra amb una alta inclinació que s'espera que duri de 6 mesos a 1 any.[11]

Diferents veus identificaven aquest projecte amb una cadena d'unes 30 llums en moviment vistes des de Barcelona o València el 5/3/2020.[12]

Referències[modifica]