Steven Forti
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1981 (42/43 anys) Trento (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bolonya Universitat Autònoma de Barcelona |
| Director de tesi | Pere Ysàs i Luciano Casali |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, comentarista polític |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona, professor agregat (2022–) Universitat Autònoma de Barcelona (2016–2022) |
| Membre de | |
 | |
Steven Forti (Trento, 1981) és un historiador italià i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[1][2] Està especialitzat en l'estudi dels feixismes, els nacionalismes i les extremes dretes a l'època contemporània.[3][4][5]
Es va doctorar en Història el 2011 a la UAB amb una tesi dirigida per Pere Ysàs i Luciano Casali, base de la seva obra El peso de la nación. Nicola Bombacci, Paul Marion y Óscar Pérez Solís en la Europa de entreguerras (2014), on tracta el tema del trànsit cap a posicions feixistes de polítics d'esquerres en el període d'entreguerres. El 2017 va ser coeditor juntament amb Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonzàlez d'El Proceso separatista en Cataluña. Análisis d'un pasado reciente (2006-2017).[6]
És membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) i del Seminari Interuniversitari d'Investigadors del Feixisme (SIdIF).[6]
Obra publicada[modifica]
- Autor
- El peso de la nación. Nicola Bombacci, Paul Marion y Óscar Pérez Solís en la Europa de entreguerras. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela – Publicacions da Cátedra Juana de Vega, 2014.[7]
- Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla. Madrid: Siglo XXI, 2021. ISBN 978-84-323-2030-9.
- Coautor
- Forti, Steven; Russo Spena. Ada Colau, La città in comune. Da occupante di case a sindaca di Barcellona (con un’intervista a Luigi De Magistris). Roma: Edizioni Alegre, 2016.
- Veiga, Francisco; González-Villa; Forti; Sasso; Prokopljevic. Patriotas indignados. Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fría. Madrid: Alianza Editorial, 2019.[8]
- Editor
- El Proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017). Editorial Comares [Granada], 2017.[9]
- Mitos y cuentos de la extrema derecha. Catarata, 2023. ISBN 978-84-1352-845-8.
Referències[modifica]
- ↑ «‘Sguardi sulla Catalogna’» (en castellà), 18-12-2017. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ Santamaria, Antonio. «Solo la movilización puede parar a la extrema derecha», 24-11-2023. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ Muñoz, Miguel. «Si no entendemos qué es esta nueva extrema derecha, nos costará entender la amenaza real que representa». Público, 30-10-2021. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ Martínez, Guillermo. «Llamar fascistas a las nuevas extremas derechas es un sinsentido y contraproducente» (en castellà), 16-11-2021. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ Alejandro Hernández, Iván. «La extrema derecha ha creado enormes crisis de identidad en la derecha tradicional» (en castellà), 15-04-2022. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Revista, IHE Secretaria de la «FORTI, Steven; GONZÁLEZ I VILALTA, Arnau; UCELAY-DA CAL, Enric (eds.). "El proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017)".» (en castellà). Índice Histórico Español, 30-01-2018. DOI: 10.1344/ihe.2018.0.%p. ISSN: 2339-6989.
- ↑ Tomasoni, Matteo «Steven Forti, El peso de la nación. Nicola Bombacci, Paul Marion y Oscar Pérez Solís en la Europa de Entreguerras» (en italià). Diacronie. Studi di Storia Contemporanea, N° 22, 2, 01-06-2015. ISSN: 2038-0925.
- ↑ Crespo Alcázar, Alfredo «Francisco Veiga y otros: Patriotas indignados». El Imparcial, 12-01-2020.
- ↑ IHE «[http://revistes.ub.edu/index.php/IHE/article/view/21368/23190 FORTI, Steven. GONZÀLEZ I VILALTA, Arnau; UCELAY-DA CAL, Enric (eds.). El Proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017). Granada: Editorial Comares, 2017. 325 pàgines]». Índice Histórico Español. Universitat de Barcelona [Barcelona], enero 2018. ISSN: 0537-3522.