Sublimació (psicologia)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La sublimació és un mecanisme de defensa que consisteix a tornar mentalment un acte socialment inacceptables o un record negatiu en un acte o record positiu. Un exemple que posa Freud, qui primer el va postular, seria transformar determinades manifestacions de l'energia sexual o l'agressivitat en treball. Es considera un mecanisme madur, ja que permet la convivència amb d'altres.[1] Lacan considera que l'origen de la sublimació és el buit existencial que s'intenta omplir amb relacions interpersonals transformades.[2]

Referències[modifica]

  1. Anna Freud, The Ego and the Mechanisms of Defence (Karnac Books, 2011), p. 44
  2. Jacques Lacan, The Ethics of Psychoanalysis 1959-1960 - The Seminar of Jacques Lacan - Llibre VII, p. 134, p. 150