Subrutina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diagrama del funcionament d'una subrutina.

En computació, una subrutina o subprograma, com a idea general, es presenta com un subalgorisme que forma part de l'algorisme principal, el qual permet resoldre una tasca específica. Alguns llenguatges de programació, com Visual Basic, .NET o Fortran, utilitzen el nom "funció" per referir-se a subrutines que retornen un valor.

En llenguatges programació diferents una subrutina pot ser anomenada procediment, una funció, una rutina, un mètode, o un subprograma. A vegades s'utilitza el terme genèric unitat exigible.[1]

Una subrutina en ser cridada dins d'un programa fa que el codi principal es detingui i es dirigeixi a executar el codi de la subrutina, en canvi quan es parla d'una macro, el compilador pren el codi de la macro i l'implanta al lloc on va ser escrita la macro, augmentant així el codi font i per tant l'objecte.

Maurice Wilkes, David Wheeler, i Stanley Gill se'ls atribueix la invenció d'aquest concepte, que van denominar-lo com una subrutina tancada,[2][3] en contrast de la subrutina oberta o macro.[4]

Elements de la declaració d'una subrutina[modifica | modifica el codi]

Les declaracions de subrutines generalment són especificades per:

  • Un nom únic a l'àmbit: nom de la funció amb el qual s'identifica i es distingeix de les altres. No hi podrà haver una altra funció ni procediment amb aquest nom (excepte sobrecàrrega o polimorfisme en programació orientada a objectes).
  • Un tipus de dada de retorn: tipus de dada del valor que la subrutina retornarà en acabar la seva execució.
  • Una llista de paràmetres: especificació del conjunt d'arguments (poden ser zero, un o més) que la funció ha de rebre per realitzar la seva tasca.
  • El codi o ordres de processament: conjunt d'ordres i sentències que ha d'executar la subrutina.

Exemples[modifica | modifica el codi]

PROGRAMA principal
 instrucció 1
 instrucció 2
 ...
 instrucció N
 ...
 Subrutina NombreX
 .......
 FI subrutina
 ...
 FI PROGRAMA principal.

La següent funció en C és l'analogia al càlcul de la mitjana matemàtica. La funció "Mitjana" retorna un valor decimal corresponent a la suma de 2 valors enters d'entrada (A i B):

float Mitjana (int A, int B){
 float r;
 r = (A+B)/2.0;
 return r;
}

Així una subrutina anomenada "Mitjana (3,5)" retornarà el valor de tipus real (float) 4,0.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. U.S. Election Assistance Commission. «Definitions of Words with Special Meanings». Voluntary Voting System Guidelines, 2007. [Consulta: 2013-01-14].
  2. Wheeler, D. J. «Proceedings of the 1952 ACM national meeting (Pittsburgh) on - ACM '52». Falta indicar la publicació, 1952, pàg. 235. DOI: 10.1145/609784.609816.
  3. Wilkes, M. V.; Wheeler, D. J.; Gill, S. Preparation of Programs for an Electronic Digital Computer. Addison-Wesley, 1951. 
  4. Dainith, John. «"open subroutine." A Dictionary of Computing. 2004..». Encyclopedia.com. [Consulta: 14 gener 2013].