Suicide Kings
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Peter O'Fallon  |
| Protagonistes | |
| Música | Graeme Revell |
| Fotografia | Christopher Baffa |
| Distribuïdor | Artisan Entertainment i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1997 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica, drama i cinema de misteri |
        | |
Suicide Kings és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Peter O'Fallon i estrenada l'any 1997 amb Christopher Walken en el paper principal. Està treta d'una novel·la de Don Stanford, The Hostage. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
Quatre joves de bona família, Brett, Max, Avery i T.K., posen a punt un pla per segrestar Charlie Barret, un antic padrí de la màfia. Després d'haver-ho aconseguit, el porten a casa d'un cinquè amic, David, que no estava informat del projecte dels seus amics. Expliquen després a Charlie (abans conegut amb el nom de Carlo Bartolucci) que Elise, la germana d'Avery i amiga de Max, ha estat segrestada i que ell és l'únic que pot aconseguir 2 milions de dòlars, per recuperar-la. A més, per provar-li que ells no fan broma, li ensenyen el dit que li han tallat mentre era inconscient.[2][3]
Repartiment[modifica]
- Christopher Walken: Charlie Barret / Carlo Bartolucci
- Denis Leary: Lono Veccio
- Sean Patrick Flanery: Max Minot
- Henry Thomas: Avery Chasten
- Jay Mohr: Brett Campbell
- Jeremy Sisto: T.K.
- Johnny Galecki: Ira Reder
- Laura San Giacomo: Lydia
- Laura Harris: Elise Chasten
- Nina Siemaszko: Jennifer
- Louis Lombardi: Mickey
- Cliff De Young: Marty
- Frank Medrano: Heckle
- Brad Garrett: Jeckle
- Sean Whalen: Widowmaker / Vídua negra
Rebuda[modifica]
El film ha estat un fracàs comercial en la seva estrena al cinema, informant només 1,740 milions de dòlars al box-office americà.[4]
"Un policia trampós i en el qual es van equivocar per narrar la trama (bastant atractiva al principi); releguen el personatge de la segrestada a un segon pla, sent el més interessant" [5]
Ha estar acollit de manera repartida per la critica, recollint un 34 % de critiques positives, amb una nota mitjana de 5,4⁄10 i sobre la base de 29 critiques recollides, al lloc internet Rotten Tomatoes.[6] En el lloc Metacritic, obté un resultat de 43⁄100, sobre la base de 15 critiques.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Suicide Kings». esadir.cat.
- ↑ «Suicide Kings». Allociné.
- ↑ «Suicide Kings». The New York Times.
- ↑ (anglès) «Suicide Kings». Box Office Mojo.
- ↑ Torres, Augusto M. El País.
- ↑ (anglès) «Suicide Kings». Rotten Tomatoes.
- ↑ (anglès) «Suicide Kings». Metacritic.