Sulfur de gal·li(III)

Sulfur de gal·li(III)
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	233,7673602 Da
Estructura química
Fórmula química	Ga₂S₃
SMILES canònic	Model 2D; [S-2].[S-2].[S-2].[Ga+3].[Ga+3]
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Punt de fusió	1.125 °C

El sulfur de gal·li(III), de fórmula Ga₂S₃, és un compost químic de sofre i gal·li emprat en electrònica i fotònica per les seves propietats semiconductores.

Estructura[modifica]

El sulfur de gal·li(III) es presenta en quatre formes: l'α (hexagonal), l'α' (monoclínica), la β(hexagonal) i la γ (cúbica). La forma alfa és groga. Totes tenen cristalls amb l'estructura de la blenda de zinc on els cations gal·li(3+) ocupen posicions tetragonals.^[1]^[2]^[3] Les formes alfa i beta tenen les mateixes estructures que els sulfurs d'alumini.^[4]

Propietats[modifica]

Ga₂S₃ es desproporciona a altes temperatures formant un sulfur no estequiomètric: Ga₄S_x (4.8 < x < 5.2)^[4] Ga₂S₃ es dissol en àcids i es descompon en atmosfera de sulfur d'hidrogen.^[2]

Preparació[modifica]

El Ga₂S₃ fou preparat per primera vegada el 1930 per A. Brukl i G. Ortner, de la Universitat de Viena, per reacció directa dels elements a alta temperatura i per W.C. Johnson i B. Warren escalfant gal·li en un corrent de sulfur d'hidrogen a 950 °C.^[5]

2\,Ga\,+\,3\,S\ \longrightarrow \,Ga_{2}S_{3}

2\,Ga\,+\,3\,H_{2}S\ \longrightarrow \,Ga_{2}S_{3}\ +3\ H_{2}

També pot preparar-se per reacció del clorur de gal·li(III) i sulfur de sodi.^[4]

2\,GaCl_{3}\,+\,3\,Na_{2}S\ \longrightarrow \,Ga_{2}S_{3}\ +\ 6\ NaCl

El mètode d'obtenció determina la forma obtinguda. Així la reacció d'hidròxid de gal·li(III) amb sulfur d'hidrogen a diferents temperatures dona lloc a tres formes diferents: l'α a 1020 K, la β a 820 K i la γ a uns 873 K ^[6]

Referències[modifica]

↑ Pardo, M.P.; Guittard, M.; Chilouet, A.; Tomas, A. «Diagramme de phases gallium-soufre et études structurales des phases solides». Journal of Solid State Chemistry, 102, 2, 1993, pàg. 423–433. DOI: 10.1006/jssc.1993.1054. ISSN: 0022-4596.
↑ ^2,0 ^2,1 The Chemistry of Aluminium, Gallium, Indium and Thallium, Anthony John Downs, 1993, ISBN 075140103X, ISBN 978-0751401035
↑ Peter Atkins; T.L. Overton; J.P. Rourke; M.T. Weller; F.A. Armstrong Inorganic Chemistry. Fifth. Nova York: W. H. Freeman and Company, 2010, p. 346. ISBN 978-1429218207.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Barron, Andrew R.; MacInnes, Andrew N. «Gallium: Inorganic chemistry». A: Encyclopedia of Inorganic Chemistry. John Wiley and Sons, 1994, p. 100–110. ISBN 0-471-93620-0.
↑ Meyer, R.J.. «Gallium». A: Gmelin Handbook of Inorganic and Organometallic Chemistry (en alemany). 8ena. Springer-Verlag, 2013, p. 88. ISBN 9783662118122.
↑ Semiconductors: Data Handbook 3d Ed., Otfried Madelung, Springer, 2004, ISBN 978-3540404880

[PardoGuittard1993-1] Pardo, M.P.; Guittard, M.; Chilouet, A.; Tomas, A. «Diagramme de phases gallium-soufre et études structurales des phases solides». Journal of Solid State Chemistry, 102, 2, 1993, pàg. 423–433. DOI: 10.1006/jssc.1993.1054. ISSN: 0022-4596.

[Downs1993-2] 2,0 ^2,1 The Chemistry of Aluminium, Gallium, Indium and Thallium, Anthony John Downs, 1993, ISBN 075140103X, ISBN 978-0751401035

[3] Peter Atkins; T.L. Overton; J.P. Rourke; M.T. Weller; F.A. Armstrong Inorganic Chemistry. Fifth. Nova York: W. H. Freeman and Company, 2010, p. 346. ISBN 978-1429218207.

[Encyclo-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Barron, Andrew R.; MacInnes, Andrew N. «Gallium: Inorganic chemistry». A: Encyclopedia of Inorganic Chemistry. John Wiley and Sons, 1994, p. 100–110. ISBN 0-471-93620-0.

[5] Meyer, R.J.. «Gallium». A: Gmelin Handbook of Inorganic and Organometallic Chemistry (en alemany). 8ena. Springer-Verlag, 2013, p. 88. ISBN 9783662118122.

[6] Semiconductors: Data Handbook 3d Ed., Otfried Madelung, Springer, 2004, ISBN 978-3540404880

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]