Suposats jeroglífics egipcis d'Àlaba

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els suposats jeroglífics egipcis del segle III d'Àlaba són, en el context de la polèmica sobre les troballes epigràfiques d'Iruña-Veleia del 2006, una sèrie de gravats semblants a jeroglífics egipcis trobats a la localitat de Iruña-Veleia que van ser datats inicialment com del segle III.[1]

La major part dels signes es troben sobre fragments d'ostraca, peces ceràmiques, tauletes i material de rebuig. Es tracta d'ideogrames egipcis sense traducció coneguda, als quals s'ha dedicat molt poca atenció des de l'àmbit de l'egiptologia. Tanmateix, el fet que la localitat d'Iruña-Veleia es trobi a milers de quilòmetres del Nil, així com el fet que els suposats jeroglífics semblin pertànyer a l'època més antiga d'aquesta escriptura, gairebé mig mil·lenni després que es deixessin d'utilitzar a Egipte, ha plantejat molts dubtes sobre l'autenticitat d'aquests.

En un primer moment, però, les hipòtesis que es van considerar foren àmplies: Veleia, una ciutat romana que va poder albergar en el seu període de màxima esplendor, l'època de la Dinastia Flàvia, entre 5.000 i 10.000 habitants, comptava amb la rellevància suficient per acollir residents il·lustres i amb coneixements de tota classe. Entre els informes nombrosos dels membres de la comissió científica assessora sobre els grafits d'Iruña-Veleia, es recull que[2] en les conclusions de l'informe de José Manuel Galán Allué,[3] s'afirma que "les peces del grup A no poden ser considerades jeroglífics egipcis i conclou que les peces, tant les que presenten caràcters d'inspiració egípcia, com les suposades transcripcions llatines (grup B), aixequen tants dubtes d'autenticitat que planteja que siguin de factura i manipulació recent.

Finalment, l'any 2008 la comissió, formada per 26 especialistes, va concloure definitivament que les peces eres totalment falses, i així es va divulgar als mitjans de comunicació.[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]