Susceptància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En electricitat i en electrònica, la susceptància (B), és la part imaginària de l'admitància. En el sistema internacional (SI) es mesura en siemens. Aquesta propietat va ser definida per Oliver Heaviside el 1887 i en el passat havia estat coneguda com a permitància.

Definició[modifica | modifica el codi]

La susceptància (B) és la part imaginària de l'admitància (Y), que és l'invers de la impedància (z):[1]

De l'expressió de l'admitància:

s'aïlla la susceptància com:

on :

Y és l'admitància mesurada en Siemens (S) ;
G és la conductància mesurada en S ;
 ;
B és la susceptància, mesurada en S

L'admitància Y és la inversa de la impedància Z :

amb

i

On :

Z és la impedància mesurada en Ω ;
R és la resistència mesurada en Ω ;
X és la reactància mesurada en Ω

Nota: La susceptància no és la inversa de la reactància, sinó la seva recíproca.

La magnitud de l'admitància vindrà donada per:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Glisson, Tildon H. «12.14 Susceptance and effective conductance». A: Introduction to Circuit Analysis and Design. 1ª (en anglès). Springer, 2011, p. 412-414. ISBN 9048194423.