Susceptància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En electricitat i en electrònica, la susceptància (B), és la part imaginària de l'admitància. En el sistema internacional (SI) es mesura en siemens. Aquesta propietat va ser definida per Oliver Heaviside el 1887 i en el passat havia estat coneguda com a permitància.

Definició[modifica | modifica el codi]

La susceptància (B) és la part imaginària de l'admitància (Y), que és l'invers de l'impedància (z):[1]

Y = 1/Z \,

De l'expressió de l'admitància:

Y = G + j B \,

s'aïlla la susceptància com:

B = \frac{Y - G} {j} = -j \cdot (Y -G)

on :

Y és l'admitància mesurada en Siemens (S) ;
G és la conductància mesurada en S ;
j^2 = -1\, ;
B és la susceptància, mesurada en S

L'admitància Y és la inversa de la impedància Z :

Y = \frac {1} {Z} = \frac {1} {R + j X} = \left( \frac {R} {R^2+X^2} \right) + j \left( \frac{-X} {R^2+X^2} \right) \,

amb

B = Im(Y) = \left( \frac{-X} {R^2+X^2} \right)

i

G =\operatorname{Re}(Y) = \left( \frac {R} {R^2+X^2} \right)

On :

Z = R + j X \,
Z és la impedància mesurada en Ω ;
R és la resistència mesurada en Ω ;
X és la reactància mesurada en Ω

Nota: La susceptància no és la inversa de la reactància, sinó la seva recíproca.

La magnitud de l'admitància vindrà donada per:

\left | Y \right | = \sqrt {G^2 + B^2} \,

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Glisson, Tildon H. «12.14 Susceptance and effective conductance». A: Introduction to Circuit Analysis and Design. 1ª (en anglès). Springer, 2011, p. 412-414. ISBN 9048194423.