Símun av Skarði
 Rasmus Rasmussen (esquerra) i Símun av Skarði (dreta). | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1872  Skarð |
| Mort | 9 octubre 1942 (70 anys) Tórshavn |
| Membre del Løgting feroès | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Askov Højskole (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, polític, escriptor, director d'escola |
| Partit | Sjálvstýrisflokkurin |
| Família | |
| Cònjuge | Súsanna Kathrina Jacobsen (1901–1942) |
| Fills | Sigrið av Skarði Joensen, Jóhannes av Skarði |
| Germans | Anna Suffía Rasmussen |
 | |
Símun av Skarði (Skarð, 3 de maig de 1872 - Tórshavn, 9 d'octubre de 1942) va ésser un poeta, polític i mestre feroès amb passaport danès.[1]
Una de les seves obres més famoses com a poeta és l'himne de les Illes Fèroe (Mítt alfagra land), anomenat normalment Tú alfagra land mítt, ja que són les seves primeres paraules.
Biografia[modifica]
Símun av Skarði va néixer al poble de Skarð, a l'illa feroesa de Kunoy.
El 1893, va ingressar al seminari de Tórshavn, on es va graduar com a professor el 1896. Va assistir a l'institut popular danès d'Askov Højskole de 1896 a 1898, i després a l'Escola Estatal de Mestres de Copenhaguen de 1898 a 1899. El 1899 va fundar el co- Institut popular feroès (Føroya Fólkaháskúli) juntament amb Rasmus Rasmussen (1871–1962). Hi va treballar com a director i professor des de 1899 fins a 1942. La germana de Símun, Anna Suffía Rasmussen (1876–1932), que s'havia casat amb Rasmus Rasmussen, va exercir-hi com a superintendent. Rasmus Rasmussen hi va treballar com a professor fins a 1947.[2]
Va ser membre del parlament pel Sjálvstýrisflokkurin (Partit independentista) del 1906 al 1914.
Va ser el marit de l'educadora Sanna av Skarði (1876–1978), que també va ensenyar a Føroya Fólkaháskúli. Van ser els pares de la periodista Sigrið av Skarði Joensen (1908–1975) i del lingüista Jóhannes av Skarði (1911–1999). El primer ministre danès Lars Løkke Rasmussen és el seu besnét.[3]
Obra[modifica]
Les obres completes de Símun av Skarði, en set volums, van ser publicades per la seva néta, Turið Sigurðardóttir.
- Tú alfagra land mítt (1906)
- Jólasálmar og morgun- og kvøldsálmar, Fram, Tórshavn, 1913, 30 pàgines (salms i himnes, en col·laboració amb Jákup Dahl)
- Vár: sjónleikur í fimm pørtum, 2a edició, Ungu Føroyar, Tórshavn, 1960, 67 pàgines
- Streingir, ið tóna; ritstjóri, Turið Sigurðardóttir
- Streingir, ið tóna: Yrkingar, (poèmes) Fannir, Tórshavn 1998 (ISBN 99918-49-20-3), 176 pàgines
- Streingir, ið tóna II: Søguligar greinir, skaldskapur og søga, Fannir, Tórshavn 1999, (ISBN 99918-49-25-4), 257 pàgines
- Streingir, ið tóna III: Skald og skaldskapur, mál og upplýsing, mentan, Fannir, Tórshavn, 2000, (ISBN 99918-49-27-0), 446 pàgines
- Streingir, ið tóna IV: Søgur og ævintýr, Fannir, Tórshavn, 2001, (ISBN 99918-49-31-9), 274 pàgines
- Streingir, ið tóna V: Søgur og ævintýr, Fannir, Tórshavn, 2002, (ISBN 99918-49-31-9), 102 pàgines
- Streingir, ið tóna VI: Vár og Víkingarnir á Hálogalandi, Fannir, Tórshavn, 2003, (ISBN 99918-49-37-8), 161 pàgines
- Streingir, ið tóna VII: Skaldsøgan Strondin bláa eftir Kristmann Guðmundsson (traductions de l'islandais), Fannir, Tórshavn 2005, (ISBN 99918-49-38-6)
Referències[modifica]
- ↑ «Simun av Skarði» (en danès). Dansk Biografisk Leksikon. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ «Rasmus Rasmussen» (en feroès). haskulin.fo. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ «Sigrid av Skarði Joensen» (en danès). Dansk Biografisk Leksikon. [Consulta: 22 desembre 2023].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Símun av Skarði |