Tacògraf

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Disc d'un tacògraf
Antic tacògraf alemany
Tacògraf obert (mostrant l'interior)

Un tacògraf és un dispositiu electrònic que registra diversos successos originats en un vehicle durant la seva conducció. Aquest vehicle pot pertànyer al transport terrestre (de càrrega o de passatgers) o ferroviari. Els successos que registra un tacògraf normalment són: velocitat (mitjana i màxima), RPM, quilòmetres recorreguts, acceleracions i frenades brusques, temps de ralentí (període durant el qual el vehicle està detingut amb el motor en marxa), entre d'altres. Aquestes dades, segons el tacògraf, poden ser recopilades per un ordinador i emmagatzemats en una base de dades o imprimir-se en forma de gràfics per a la seva posterior anàlisi.

Els conductors i els seus ocupadors estan obligats legalment a registrar amb precisió les seves activitats, conserven els registres (els arxius de la memòria interna i de les targetes del conductor s'han de conservar) i produir-los sota demanda a les autoritats de transport que s'encarreguen de fer complir les normes que regulen el temps de treball dels conductors .

També s'utilitzen en el món marítim, per exemple a través de la Comissió Central per a la Navegació del Rin.

El terme prové del grec τάχος (Takhar): 'rapidesa', i γράφος (grafs) , de l'arrel de γράφειν (Grafein): 'escriure'.

Orígens[modifica]

Inicialment, els tacògrafs es van incloure en els ferrocarrils, per tal de poder captar qualsevol irregularitat. La inventora del tacògraf, va ser Max Maria von Weber, enginyera i autora. El tacòmetre de Daniel, és conegut en ferrocarrils des de 1844. El gravador d'esdeveniments Hasler, va ser introduït en la dècada de 1920.

Tacògraf analògic[modifica]

La majoria dels tacògrafs produïts abans de l'1 de maig de 2006 eren del tipus analògic. Posteriorment, els models dels capçals de tacògrafs analògics seràn de disseny modular, permetent així que el cap d'adhereixi a una ranura estàndard DIN al tauler del vehicle. Això, permetrà una actualització relativament senzilla dels models digitals que es van fabricar a les mateixes dimensions físiques.

Tacògraf digital[modifica]

Des de l'1 de gener de 2006 tots els vehicles de transport per carretera matriculats per primera vegada a Espanya i que per les seves característiques estiguin obligats a instal·lar tacògraf, han de muntar el nou tacògraf digital. Aquest nou tacògraf conté la informació de la conducció dels últims 365 dies en el mateix tacògraf i dels últims 31 dies en el xip de la targeta del conductor, la qual substitueix el disc diagrama dels tacògrafs analògics.

Bolcat de dades[modifica]

Existeixen dos tipus de memòries que acumulen les dades de l'activiitat del conductor. La primera és la de la Unitat Intravehicular i la segona és la targeta del conductor.

La tacografia és una eina que sereix per poder veure el comportament d'unitats mitjançant un disc diagrama que registra el següent: velocitat, revolucions per minut, kilòmetres recorreguts, parades o estancies, frenat d'emergència, despesa de combustible, fores de ruta i temps exactes.

Manipulació[modifica]

Els tacògrafs poden ser manipulats de diverses maneres, com per exemple, retirar lleugerament el marcador, bloquejar el camí del braç a,b un troç de goma o escuma, curtcircuitar la unitat durant períodes curts, evitant intencionadament la detecció del moviment d'engranatge amb un imant, o interrompre la font d'alimentació del tacògraf (analògic) amb un fusible bufat per aturar l'operació de manera completament sense registrar cap tipus d'informació. També el pots manipular "oblidant" inserir el gràfic quna comença la tasca.

Un altre truc molt conegut és el "Ghosting" i consisteix en introduir falsa informació del controlador en un segon gràfic per donar a l'aparença que hi ha un segon controlador present a la cabina per a recorreguts de llarga distància que no es poden completar dins del període de conducció diària d'un únic conductor.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Regulació Ibèrica i de la UE i informació complementària. [1]