Daiko
 | |
| Tipus | tambor  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 21 |
Els daiko o taiko són una família de tambors tradicionals japonesos[1] introduïts a les cerimònies nipones des del segle vi, probablement per influència xinesa i coreana. Al Nihon Shoki es relata el seu origen mític, lligat a la deessa Ama-no-Uzume.[2] Aquesta va fer sortir la deessa del sol Amaterasu de la seva cova ballant sobre una bóta que donaria lloc a l'instrument, el qual percudia amb els peus. Els daiko s'han usat com a instrument militar, en les obres de kabuki i per acompanyar cançons folclòriques.
Existeixen diferents tipus de daikos, segons el mètode de construcció emprat. Els byō-uchi-daiko tenen el pedaç de tambor enganxat al cos. Els shime-daiko tenen la membrana sobre un anell de metall, unida amb cordes, igual que els Ttsuzumi, que es diferencien perquè la membrana de percussió està feta de pell de cérvol o similar.[3] Després es classifiquen dins de cada família per la mida del diàmetre de la zona de percussió. Aquesta mida determina l'estil en què el percussionista toca l'instrument: la posició del cos, on i com es col·loca el daiko i les baquetes utilitzades.
Referències
[modifica]- ↑ Blades, James (1992). Percussion Instruments and Their History (Revised ed.). Bold Strummer. ISBN 0933224613
- ↑ Minor, William (2003). Jazz Journeys to Japan: The Heart Within. Univ. of Michigan Press. ISBN 0472113453
- ↑ Piggott, Francis Taylor (1971). The music and musical instruments of Japan (Unabridged republication of the Yokohama [usw.] (1909) 2nd ed.). Da Capo Press. ISBN 030670160X