Taimirita-I

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralTaimirita-I
Fórmula química(Pd,Cu,Pt)3Sn
EpònimPenínsula de Taimir
Localitat tipusMina Mayak (Majak Mine), Dipòsit de Talnakh de Cu-Ni, Noril'sk, Putoran Plateau, península de Taimir, Taymyrskiy Autonomous Okrug, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.AG.15
Nickel-Strunz 9a ed.1.AG.15
Nickel-Strunz 8a ed.I/A.17
Dana1.2.10.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 5,61Å; b = 4,79Å; c = 13,56Å;
Colorbronze gris
Duresa5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Impureses comunesPb, Sb
Més informació
Estatus IMAaprovat
Codi IMAIMA1973-065
Any d'aprovació1976
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

La taimirita-I[2] és un mineral de la classe dels elements natius. El nom ve donat per la localitat tipus, el dipòsit Talnakh, al campament de Norilsk-Talnakh de Ni-Cu, districte autònom a Taimir, Rússia.[1] [a][b]

Classificació[modifica]

La taimirita-I es troba classificada en el grup 1.AG.15 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i G per a Aliatges metàl·lics PGE; el nombre 15 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.2.10.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 2 per a Metalls del grup del platí i aliatges; 10 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Característiques[modifica]

La taimirita-I és un mineral de fórmula química (Pd,Cu,Pt)3Sn. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.[1]

Formació i jaciments[modifica]

S'ha descrit a l'Àsia, Europa i Àfrica.[1] Es troba en grans i vetes prop del contacte entre el sulfur i minerals que formen roques en gabro-dolerita.[3]

Notes[modifica]

  1. La "Taimirita-II" és una espècie "mineral" actualment no aprovada.[1]
  2. La Atokita és químicament similar.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Taimyrite-I» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Riba Arderiu, Oriol. Vocabulari de mineralogia. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 136. ISBN 9788493100100. 
  3. Web Mineral.com (en anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Tsnigri, Trudy (1976): 122:107.
  • Zapiski Vserossiyskogo Mineralogicheskogo Obshchestva (1982): 111: 78-83.
  • American Mineralogist (1983): 68: 1252.
  • Barkov, A.Y., Martin, R.F., Poirier, G. i Iàkovlev, I. N. (2000b) The taimyrite-tatyanaite series and zoning in intermetallic compounds of Pt, Pd, Cu, and Sn from Noril'sk, Siberia, Russia. Canadian Mineralogist: 38: 599-609.