Tassó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTassó
 Duc de Friül 

Dades biogràfiques
Mort c. 625
Dades familiars
Pares Gisulf II de FriülRamhilde of Bavaria
Germans
Modifica dades a Wikidata
Aquest article tracta sobre el duc de Friül. Vegeu-ne altres significats a «Got (vas)».

Tassó o Tasó (Thason) fou duc de Friül entre aproximadament 610 i 617.

Tasó i Cacó eren els fills majors del duc de Friül Gisulf II i Romilda, ja adolescents quan el seu pare va caure en la batalla contra els àvars i la mare traïda, lliurant-se la capital Cividale a l'enemic capital, que fins llavors havia assetjat el lloc. Presoners, foren portats, com tots els llombards capturats pels àvars, a Panònia, arribant a la terra que va deixar el seu poble en temps d'Alboí; allí es van assabentar de la intenció dels àvars de matar tots els enemics en edat adulta, i convertir després a desenes de dones i nens en esclaus. Cacó, Tasó (que era el germà gran) i els encara força joves Radoald i Grimuald, van tractar d'escapar a cavall. Tassó veient que el germà més petit, Grimuald, no era capaç de suportar el viatge, estava a punt de matar-lo, creient "que era millor per a ell morir per l'espasa que portar el jou del captiveri" però el petit Grimuald el va convèncer de participar en la fugida, mostrant que era capaç de muntar i fugir; no obstant no ho va fer a la mateixa velocitat i fou capturat, però va matar l'àvar que l'havia atrapat i va poder fugir de nou i reunir-se amb els seus germans.

Cacó i Tasó van assumir el govern del ducat i es van expandir a costa dels eslaus, que van ser obligats més tard, en temps de Ratquis, a retre un homenatge als longobards. Els dos germans van caure en una emboscada prop de la ciutat d'Oderzo, preparada pel patrici bizantí Gregori: aquest havia promès adoptar com a fill a Tasó per mitjà del ritual de tallar la barba; el duc es va reunir a ell, junt amb el seu germà i una petita escorta; just arribats a Oderzo, Gregori va fer tancar les portes de la ciutat i va enviar el seu exèrcit contra els llombards. Els germans immediatament va comprendre la situació, es van preparar per lluitar i intercanviar el petó de la pau i el comiat final. Llavors es van dispersar pels carrers, matant a tots els que trobaven per davant, i escriu Diaca Paul ", fent gran massacre dels romans, però finalment també van ser assassinats". Gregori, però, va mantenir la seva promesa: va ordenar que li portessin el cap de Tasó i li va tallar la barba.

El ducat de Friül va passar al seu oncle Grasulf II.

Referència[modifica]

  • Pau el Diacs, Historia Langobardorum (Storia dei Longobardi, Lorenzo Valla/Mondadori, Milà 1992).
  • Biografia di san Tiziano, Diòcesi di Vittorio Veneto