Tauletes de Glozel
 Émile Fradin davant d'algunes de les tauletes  | |
| Tipus | tauleta d'argila |
|---|---|
| Data de descobriment o invenció | 1r març 1924 |
| Col·lecció | |
| Localització | Glozel |
Les Tauletes de Glozel són un dels misteris que han creat controvèrsia, debat i escepticisme en el món científic i arqueològic des de la seua aparició en la primera meitat del segle xx. Les va descobrir Émile Fradin (1907-2010) l'1 de març del 1924 a la rodalia de la localitat de Glozel, al departament francés d'Alier.
La història i polèmica de la troballa[modifica]
La troballa de les famoses tauletes fou fortuïta i casual en el moment de l'excavació. Temps després, un metge de Vichèi, Antonin Morlet, que en les seues estones es dedicava a l'arqueologia, investigà el descobriment i publicà una recerca sobre la troballa que encara és propietat del seu descobridor.
A partir d'aquesta publicació, comença una llarga disputa sobre la veracitat i contingut del descobriment, que inclou arguments no massa científics, entre els quals Morlet defensa el seu postulat que data el període històric de les tauletes d'entre el 5000-6000 abans de la nostra era. Però entre els seus opositors hi ha Louis Capitan, que volia compartir el descobriment amb Morlet, tot i que aquest s'hi negà per por que el rebutjaria i plagiaria la publicació de la recerca. Més tard, se li uniren altres opositors que van contribuir a la disputa.
A partir de les publicacions dels descobriments, van aparèixer grups que defensaven i rebutjaven l'autenticitat del descobriment i la comunitat científica considerà que les tauletes eren un frau. S'hi informà al Departament d'Inspecció arqueològica del govern francés i començà una llarga pugna judicial en contra d'Émile Fradin, a qui se li acusà d'estafa i falsificació de les troballes. Fradin, però, per la seua condició de llaurador, va demostrar la seua innocència argumentant el seu desconeixement de la prehistòria.
Així i tot, Morlet continuà les seues excavacions fins al 1941, quan s'aprovà una llei que prohibia excavar el sòl francés sense autorització oficial a qualsevol mena de possible troballa. Es reiniciaren les excavacions al 1983, a demanda del Conseil Supérieur de la recherche archéologique.[1] D'acord amb els resultats de la recerca, no hi havia pas falsificació.[2] El 16 de juny del 1990, Émile Fradin fou condecorat amb l'Orde de les Palmes Acadèmiques, a proposta de Jacques Thierry, inspector general d'Educació i president del Centre International d'Étude et de Recherche sur Glozel.[3]
Els símbols de les tauletes mostren similituds amb l'alfabet fenici, però no han estat desxifrats pas de manera concloent. Entre els molts intents de desxifrat, alguns els han identificat com a basc, caldeu, hebreu, iber, llatí o amazic, entre altres.
Referències[modifica]
- ↑ Daugas, Jean-Pierre; Demoule, Jean-Paul; Guilaine, Jean; Miallier, Didier; Pétrequin, Pierre «Résumé des recherches effectuées à Glozel entre 1983 et 1990, sous l'égide du ministère de la culture». Revue archéologique du Centre de la France, 34, 1, 1995, pàg. 251–259.
- ↑ Daugas, Jean-Pierre; Demoule, Jean-Paul; Guilaine, Jean; Miallier, Didier; Pétrequin, Pierre «Résumé des recherches effectuées à Glozel entre 1983 et 1990, sous l'égide du ministère de la culture». Revue archéologique du Centre de la France, 34, 1, 1995, pàg. 251–259.
- ↑ Glozel Recherche, site du CIER.