Teatre d'operacions de la Mar Bàltica (1914-1918)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgTeatre de la mar Bàltica
Primera Guerra Mundial
Baltic Sea (MODIS 05062009).jpg
Vista de satèl·lit de la Mar Bàltica
Data Agost de 1914 al març de 1918
Localitat Mar Bàltica
Resultat Victòria de les Potències Centrals i signatura del Tractat de Brest-Litovsk, amb el colpase de l'Imperi Rus a causa del la Revolució Russa.
Bàndols
Triple Entesa:
Royal Navy Royal Navy
Rússia Voenno-morskoj flot Rossijskoj Imperii
Potències Centrals:
Bandera de combat de la Kaiserliche Marine (Reichskriegsflagge en alemany) 1903–1919 Kaiserliche Marine

El Teatre d'operacions de la Mar Bàltica cobreix totes les operacions navals i amfíbies que es van dur a terme a la conca de la mar Bàltica durant la Primera Guerra Mundial; els contendents eren la Voenno-morskoj Flot Rossijskoj Imperii (Armada de l'Imperi Rus) recolzat per un petit contingent de submarins de la Royal Navy (Armada de l'Imperi Britànic), i la Kaiserliche Marine (Armada de l'Imperi Alemany).

Les operacions van començar l'1 d'agost de 1914, el dia que l'imperi Alemany va declarar la guerra a l'imperi Rus; superat numèricament i qualitativament per la Kaiserliche Marine, la flota tsarista va assumir des del principi una estratègia defensiva anomenada fleet in being.[1]

La major part dels combats es va concentrar al voltant del golf de Riga i de la costa de Letònia i Estònia: les dues parts van fer un ampli ús de les mines marines, a més de realitzar incursions ràpides a les zones costaneres enemigues. La situació es va mantenir estancada fins a principis de 1917, quan finalment la flota russa, amb la moral baixa des de l'esclat de la Revolució Russa, va ser expulsada del golf de Riga al finalitzar la batalla de Muhu i totes les seves unitats es van replegar al golf de Finlàndia.

Les hostilitats van cessar oficialment amb el Tractat de Brest-Litovsk del 3 de març de 1918, encara que algunes activitats navals van continuar fins a principis d'abril següent.

Referències[modifica]

  1. Mauriello, 2009, p. 17.

Bibliografia[modifica]

  • Mauriello, Benigno Roberto. La Marina russa durante la Grande Guerra (en italià). Genova: Italian University Press, 2009. ISBN 978-88-8258-103-9.