Tecnologia adequada

Txuntxe, llocs per assecar panses al Xinjiang

La tecnologia adequada (TA), també coneguda com a tecnologia apropiada o intermèdia, és aquella tecnologia que està dissenyada amb especial atenció als aspectes mediambientals, ètics, culturals, socials i econòmics de la comunitat a què es dirigeixen. Atenent aquestes consideracions, la TA normalment demanda menys recursos, és més fàcil de mantenir, presenta un menor cost i un menor impacte sobre el medi ambient.

Qui proposen el terme l'usen per descriure aquelles tecnologies que consideren més adequades per a seu un a les nacions en desenvolupament o en zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades, en les que senten que les tecnologies puntes no podrien operar i mantenir-se. La tecnologia adequada normalment prefereix les solucions intensives en treball a d'altres intensives en capital, encara que utilitza mecanismes d'estalvi de treball quan això no implica alts costos de manteniment o de capital.

E. F. Schumacher diu que aquesta tecnologia, descrita al llibre El petit és bonic, tendeix a promoure valors com la salut, la bellesa i la permanència, en aquest ordre.

El que constitueix la tecnologia adequada en cada cas particular és matèria de debat, però el terme és usat generalment en teoritzar per qüestionar la tecnologia punta o el que consideren una excessiva mecanització, desplaçaments humans, esgotament de recursos naturals o increments de la pol·lució associada amb la industrialització. El terme ha estat aplicat sovint, encara que no sempre, a les situacions que es donen a les nacions en desenvolupament o a les zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades.

Podria argumentar-se que per a una societat tecnològicament avançada una tecnologia més cara i complexa, que requereixi manteniment especialitzat i altes entrades d'energia podria ser una "tecnologia adequada". En tot cas, aquest no és el sentit habitual del terme.