Tectònica de pell fina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un exemple de tectònica de pell fina pot trobar-se a les zones externes de plecs i encavalcaments que flanquegen a la zona axial dels Pirineus

La tectònica de pell fina és un dels estils de deformació tectònica que pot tenir lloc en situacions d'escurçament de l'escorça continental, caracteritzat per l'apilament d'encavalcaments que afecten principalment a la coberta sedimentària i en menor mesura al basament cristal·lí.[1] El terme es contraposa al de tectònica de pell gruixuda, estil de deformació que presenta fractures d'escala cortical.

L'estil de deformació de pell fina és típic dels cinturons de plecs i mantells de corriment que voregen alguns orògens, particularment quan existeixen bons nivells d'enlairament, com a capes de lutites o evaporites[2]

Referències[modifica]

  1. Pfiffner, A. «Thick-skinned and thin-skinned styles of continental contraction». Geological Society of America Special Papers, 414, 2006, pàg. 153–177. DOI: 10.1130/2006.2414(09).
  2. Hatcher, R. D. (2007). «Confirmation of thin-skinned thrust faulting in foreland fold-thrust belts and its impact on hydrocarbon exploration: Bally, Gordy, and Stewart, Bulletin of Canadian Petroleum Geology, 1966». Search and Discovery, 70034.