Bona nit,
Justament el fet de clavar-me amb açò va ser el veure el mapa eixe i que no figurava Sinarques, Xera i Abejuela dins la zona xurra. En el cas dels dos primers municipis si està indicat al cos del text, no Abejuela, ja que actualment no forma part de València, però ho va fer fins la demarcació provincial actual que va passar a Terol.
Quines referències són les necessàries? Totes les pàgines de la Viquipèdia així ho indiquen, que formen part com la resta de comarques. El problema considere que és justament fer servir un mapa de comarques actual i no un altre amb demarcacions històriques, com el del Bisbat de Sogorb o d'altres. A la pàgina de "Comarques del País Valencià" n'hi ha moltes propostes.
Un altre tema és definir realment què és ser xurro. Potser la primera cosa a fer serà aclarir què és xurro i que no. A mi sempre m'ho han dit des dels 14 anys, abans ni coneixia la paraula, i qualsevol que passege pels tres municipis i siga de fora o inclús de la comarca d'Utiel de seguida nota l'accent, entonació, expressions i vocabulari molt diferent.
Què et pareix açò com a referència?:
"Los valencianos dan este nombre a los aragoneses y a los habitantes de los
pueblos de la parte montañosa de la Región valenciana que hablan castellano con rasgos aragoneses. Vid. J. Pardo Asso, Nuevo diccionario etimológico aragonés,
Zaragoza, 1938; G. Borao, Diccionario de voces aragonesas, Zaragoza, 1859, y 2.ª edic., Zaragoza, 1908 ; J. Corominas, Diccionario critico etimológico de la lengua castellana, Edit. Gredos, IV vols., Madrid, 1954-1957; C. Torres Fornés, Sobre voces aragonesas usadas en Segorbe, Valencia, 1903; Real Academia Española, Diccionario de la lengua española, 19 edic, Madrid, 1970 ; A. María Alcover y F. de B. Moll,
Diccionari català-valencià-balear, vols. I-X, Palma de Mallorca, 2a edición, 1968-1969 y M. Sanchís Guarner, Els parlars romanics a la Reconquista, Valencia, 1961,p.103. "
Et marque el senyor Torres perquè és a qui normalment més se cita.
Desconec com es fa per editar mapes, pero imagine que es pot partir del que hi ha fet i introduir estos tres municipis, mantenint la comarca actual, però fent alguna línia discontínua i atorgant el mateix color que la resta, a no ser intenció a més de modificar el contingut i incloure altres comarques. Jo tenia entés que s'aplicava a la zona de la Serrania i Ademuz, i com a molt part de l'interior de Castelló, que al cap a i la fi les províncies són delimitacions administratives recents.
Sé que per Cofrentes i la comarca fan servir modismes similars, i a la Canal barregen molt, així com per Xest i Xiva.
Coneixes lingüistes? Demana opinió. Jo únicament sóc historiador.
Una altra cosa,
he llegit en algun tutorial que m'heu fet arribar que he de signar, però no trobe la icona. On la busque?
Moltes gràcies