Temple de Venus i Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Temple de Venus i Roma.
Temple de Venus i Roma.

El Temple de Venus i Roma (en llatí: Templum Veneris et Romae) se situa a l'extrem oriental del Fòrum Romà, prop del Coliseu. Era un dels temples més grans de Roma i estava dedicat a les deïtats Venus i Roma. Va ser construït per l'emperador romà Adrià, que va començar la seva construcció l'any 121. Va ser inaugurat catorze anys més tard, el 135, però no va ser acabat totalment fins a l'any 141 per Antoní Pius.

Adrià el va construir sobre les restes de la Domus Aurea de Neró, fet pel qual va ser necessari moure l'estàtua gegant de Neró, el Colós de Neró, que va ser situada al costat del Amfiteatre Flavi, també anomenat Coliseu, que rep el seu nom d'aquesta estàtua. L'arquitecte favorit d'Adrià, Apol·lodor de Damasc, es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, fet que va provocar la ira de l'emperador, que l'envià a l'exili i després el feu executar.

Va patir un incendi el 307, essent restaurat per l'emperador Maxenci. Aquesta restauració va canviar el disseny original introduint exedrae, nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel·la i pavimentant el terra amb marbres policromats. També va sofrir una altra restauració, en temps de Flavi Eugeni, entre 392 i 394.

Va ser destruït per un incendi a principis del segle IX i convertit en església, Santa Maria Nova, pel papa Lleó IV el 850. El 1615 va sofrir una altra restauració i va passar a anomenar-se Santa Francesca Romana.

Era de grans proporcions, 145 metres de longitud i 100 metres d'ample. El temple consistia en dues cel·les principals que contenien, respectivament, a cadascuna de les dues deesses a les que aquest temple està dedicat. Les cel·les estaven disposades simètricament, la que contenia l'estàtua de Roma, dirigida a l'oest i la de Venus, a l'est. A l'entrada de cada cel·la es situaven quatre columnes.

El costat oest i el costat est posseïen deu columnes (decàstil) i el costat nord i el sud posseïen divuit columnes, totes elles corínties amb una amplada d'1,8 metres.

Adrià va introduir unes inscripcions nomenant a les respectives deïtats, en la qual destaca la paraula amor, ja que Venus era la deessa de l'amor i amor és Roma escrit a l'inrevés produint un efecte simètric.

Actualment es conserva en un bon estat, conservant part de l'edifici.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple de Venus i Roma
  • Sandro Lorenzatti, vicenda del Tempio di Venere i Roma nel Medioevo i nel Rinascimento , in "Rivista dell'Istituto Nazionale di Archeologia i storia dell'Arte", 13, 1990, pàg. 119-138.

Coord.: IT_type: landmark 41° 53′ 27″ N, 12° 29′ 23″ E / 41.89083,12.48972