Tentredínids
Tenthredinidae  | |
|---|---|
 Tenthredopsis sordida | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Subordre | Symphyta |
| Superfamília | Tenthredinoidea |
| Família | Tenthredinidae Latreille, 1802 |
| Nomenclatura | |
| Nom zoològic coordinat amb | Tenthredinoidea, Tenthredininae i Tenthredinini |
| Subfamílies | |
| |
Els tentredínids (Tenthredinidae)[1][2] són una família d'himenòpters del subordre dels símfits (Symphyta),[3] la més àmplia de la superfamília Tenthredinoidea i del subordre dels símfits, amb 5.500 espècies.[4] Les femelles usen el seu ovipositor amb forma de xerrac per perforar l'escorça de tiges i per dipositar els seus ous, cosa que danya els arbres.
Característiques[modifica]
Els caràcters diagnòstics de la família són difícils de descriure. Poden identificar-se per la combinació dels trets següents: de 5 a 9 flagelòmers o segments antenals i una separació ben definida entre la terga del primer segment abdominal i la metapleura. Els tentredínids són sovint negres o marrons, de vegades de colors brillants, entre 3 i 20 mm de llarg. Com altres membres dels símfits no tenen l'estrenyiment o pecíol (cintura de vespa) entre el tòrax i l'abdomen, la qual cosa els diferència de les vespes, formigues i abelles, membres d'Apocrita. Sovint els dos sexes difereixen marcadament en color.[5]
Història natural[modifica]
Els tentredínids són comuns en prats i espais oberts dels boscos i prop de rierols de corrent ràpid. La gran majoria de les larves són herbívores; s'alimenten principalment del fullatge d'arbres i arbusts. Algunes espècies minen les fulles, d'altres perforen les tiges o formen agalles.
Les larves que s'alimenten a l'exterior de les plantes s'assemblen a les erugues dels lepidòpters amb diversos parells de potes falses a l'abdomen, mentre que les que viuen a l'interior manquen de tals potes. Els adults necessiten molt poc aliment. Generalment passen l'hivern en estat de pupa amagats en el sòl.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Tenthredinidae». catalogueoflife.org. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «Tenthredinidae». mindat.org. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «tentredínids». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-05-1989. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Aguiar, A.P.; Deans, A.R.; Engel, M.S.; Forshage, M.; Huber, J.T.; Jennings, J.T.; Johnson, N.F.; Lelej, A.S.; Longino, J.T. «Order Hymenoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 2013, pàg. 1–82.
- ↑ Davis, Robert B.; Baldauf, Sandra L.; Mayhew, Peter J. «The origins of species richness in the Hymenoptera: insights from a family-level supertree». BMC Evolutionary Biology, 10, 1, 27-04-2010, pàg. 109. DOI: 10.1186/1471-2148-10-109. ISSN: 1471-2148. PMC: PMC2873417. PMID: 20423463.
- ↑ Jackman, John A.; Drees, Bastiaan M. A Field Guide to Common Texas Insects (en anglès). Taylor Trade Publishing, 1998-03-01. ISBN 978-1-4616-2291-8.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tentredínids |
- Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) quarta edició. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3