Teorema de la funció oberta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En matemàtiques hi ha dos teoremes amb el nom de teorema de la funció oberta.

Anàlisi funcional[modifica]

En anàlisi funcional, on també es coneix amb el nom de teorema de l'aplicació oberta, el teorema diu que[1]si i són espais de Banach i és una aplicació lineal, contínua i exhaustiva, aleshores és una aplicació oberta, és a dir, si és un obert de , aleshores necessàriament també és un obert de .

La demostració utilitza el teorema de la categoria de Baire.

Aquest teorema de la funció (o aplicació) oberta té dues conseqüències importants:

  • Si és un operador lineal continu i bijectiu entre dos espais de Banach i , aleshores l'operador invers també és continu.
  • Si és un operador lineal entre dos espais de Banach i i si per a cada successió de tal que i tal que es compleix que necessàriament , aleshores és continu (teorema de la gràfica tancada).

Anàlisi complexa[modifica]

A l'anàlisi complexa, el teorema de la funció oberta diu que[2]si és un obert connex del pla complex i és una funció holomorfa no constant, aleshores és una funció oberta, és a dir, que envia oberts de en oberts de .

Referències[modifica]

  1. Brézis, Haim. Functional analysis, Sobolev spaces and partial differential equations (en anglès). Nova York: Springer, 2011. ISBN 9780387709130. 
  2. Bruna, Joaquim; Cufí, Julià. Anàlisi Complexa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 9788449025594.