Teoria de categories

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions. Les categories avui dia s'usen com a noció unificadora en la major part de les branques de la matemàtica i en algunes àrees de les ciències de la computació i física teòrica. Foren proposades per Samuel Eilenberg i Saunders Mac Lane en el període 1942-1945, en connexió amb la topologia algebraica.

Definició de categoria[modifica]

és una categoria si té:

  1. una classe d'objectes de , anomenat .
  2. per tot , un conjunt de morfismes de en , anomenat . Els seus elements s'escriuen com
  3. per tot , i per tot , es compleixen les següents propietats:
    1. existeix tal que , és a dir, tenim l'aplicació
    2. propietat associativa en la composició, és a dir , per tot .
    3. existència del morfisme identitat tal que i .

Aplicacions[modifica]

Un dels àmbits d'aplicació és al llenguatge de programació Haskell amb la categoria Hask on els objectes són els tipus i els morfismes són les funcions.[1][2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teoria de categories