Estimulació cognitiva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Teràpia cognitiva)

El terme estimulació cognitiva fa referència a totes aquelles activitats dirigides a millorar el rendiment cognitiu general o algun dels seus processos i components específics (atenció, memòria, llenguatge, funcions executives, càlcul, etc.), ja sigui aquesta en subjectes sans com en pacients amb algun tipus de lesió en el sistema nerviós central. En alguns contextos s'usa el terme rehabilitació, que va més enllà i implica el restabliment de la situació dels pacients al grau de funcionament més alt possible a nivell físic, psicològic i d'adaptació social. Això inclou posar tots els mitjans possibles per a reduir l'impacte de les condicions que són discapacitants i per a permetre als pacients arribar a un nivell òptim d'integració social.[1]

Objectiu[modifica]

L'objectiu bàsic de la psicoestimulació és el d'afavorir la neuroplasticitat, mitjançant la presentació d'estímuls ben estudiats, que eliciten les capacitades intel·lectuals, emocionals, relacionals i físiques, de manera integral. D'aquesta manera, el deteriorament pot pal·liar-se i compensar-se o també retardar-se.Es tractaria d'una estimulació molt individualitzada i per lo tant adaptada a les capacitats funcionals residuals, permetent així la seva utilitzar i el despertar dels oblits per abandonament (Arroyo-Anlló, 2002).

En els estadis lleus de demència, el deteriorament cognitiu és sovint lo més incapacitant i anguniant per a la família i el malalt. Per la persona amb demència, la memòria i altres dificultats cognitives pot tenir un impacte en la confiança en si mateix i pot conduir a ansietat, depressió i dificultats en les seves activitats. Els cuidadors també estan afectats per l'impacto que els problemes cognitius tenen en la vida diària i per tensió i frustració que poden resultar [2](Bahar- Fuchs A et al. 2013).

El progrés en el coneixement de la memòria i altres funcions cognitives facilita el desenvolupament d'enfocs més específics dissenyats per ajudar a mantenir o millorar el funcionament cognitiu i el benestar de la persona amb MA en estadis inicials [2]

Aplicació[modifica]

En els darrers anys, augmenta la demanda en l'aplicació d'aquests programes.En la pràctica clínica, aquests programes s'apliquen en persones grans amb deteriorament cognitiu lleu i demència, amb l'objectiu de retardar la progressió del deteriorament cognitiu i s'apliquen com a estratègia complementària al tractament farmacològic i en el marc d'una atenció integral. Aquests programes s'apliquen en centres de dia, hospitals de dia o en residències.

El pas previ a la intervenció cognitiva és l'exploració neuropsicològica, orientada a conèixer els dèficits i el grau de consciència dels mateixos, les capacitats residuals i la repercussió d'aquests dèficits en la vida diària; a més de permetre traçar un adequat pla d'estimulació o intervenció cognitiva.

Les intervencions dissenyades a assistir aspectes del funcionament cognitiu com els problemes de memòria, són importants en les fases inicials de demència, permetent-los una major independència i potencialment minimitzar el risc d'excés de discapacitat.

L' estimulació cognitiva es un mètode no farmacològic que pretén ajudar a persones en fases inicials de demència a maximitzar la seva memòria i resta de funcions cognitives, malgrat les dificultats que estiguin experimentant (Bahar- Fuchs A et al. 2013).

El terme “Psicoestimulació” fa referència a un "conjunt d'estímuls generats per la neuropsicologia intervencionista amb finalitat rehabilitadora”, tractant-se d'una intervenció no farmacològica des de la psicologia per a la rehabilitació de las funcions cognitives, relacionals i afectives. L'estimulació de les diferents funcions cognitives condueix a un millor processament i a una automatització dels processos cognitius per arribar a un major rendiment. Es tracta d'una estimulació molt individualitzada i per tant, a partir de las capacitats cognitives preservades de cada persona.

L'estimulació cognitiva és la pràctica guiada d'un conjunt de tasques que reflecteixen funciones cognitives concretes, como la memòria, l'atenció o la resolució de problemes. Es focalitza en identificar i abordar objectius individuals, que poden requerir estratègies per adquirir nova informació o mètodes compensatoris com ajudes de memòria (Bahar- Fuchs A et al. 2013). Una hipòtesi subjacent és que la pràctica de d'entrenament cognitiu té el potencial de millorar, o almenys de mantenir el funcionament en el domini donat. Una altra hipòtesi addicional és que qualsevol efecte en la pràctica es generalitzarà més enllà d' context d' entrenament immediat, malgrat quasi no hi ha evidència d'aquesta darrera hipòtesi (Owen 2010; Papp 2009).

Les tasques poden presentar-se en llapis i paper (Davis 2001; de Vreese 1998; Quayhagen 1995; Quayhagen 2000) o computeritzades (Heiss1993;Hofmann 1996, Peretz, 2011).) o implicar análogos de las actividades de la vida diaria (Farina 2002; Zanetti 1994; Zanetti 1997; Zanetti 2001; Loewenstein 2004; Neely 2009).

Clare and Woods defineixen estimulació cognitiva com la participació en una sèrie d'activitats i discussions (en general en un grup) destinades a la millora general del funcionament cognitiu i social (Clare 2004). Uzell i Gris defineixen estimulació cognitiva "com un conjunto d' estímuls generats per la neuropsicologia intervencionista amb finalitat rehabilitadora (Uzell i Gross, 1986).

Els programes d' estimulació cognitiva impliquen la pràctica guiada d'exercicis dissenyats per enfortir les funcions cognitives, com ara la memòria, l'atenció, el llenguatge, les funcions executives, l'orientació, el càlcul, les funciones visoperceptives i el raonament verbal. Sovint, aquests programes es realitzen en grup amb un procediment sistematitzat. L'exercitació de les funcions cognitives requereix la incorporació d'un feed-back permanent amb la persona i l'ús d'estratègies i reforços perquè aquesta sigui efectiva.

Eficàcia[modifica]

L'evidència de l'eficàcia de la teràpia d'estimulació cognitiva per la demència en relació a la funció cognitiva ha estat demostrada de forma consistent, amb petits canvis reportats en múltiples estudis, amb mesures d'eficàcia cognitiva comunament utilitzades. No s'han reportat efectes advers. Actualment també hi ha proves d'un petit nombre d'estudis que l'estimulació cognitiva pot estar associada amb millores a la qualitat de vida i a la comunicació.

Una revisión Cochrane reciente sobre intervenciones cognitivas (“estimulación cognitiva”) concluyó que la estimulación cognitiva produce constantes mejoras en la cognición en general, y en algunos casos, en la calidad de vida y bienestar autoreportado por las personas con demencia leve a moderada (Woods, 2012).[3]

Una revisió Cochrane va avaluar l'eficàcia i l'impacte de l'entrenament cognitiu i la rehabilitació cognitiva per persones amb MA lleu o demència vascular en relació amb resultats cognitius y no cognitius de la persona con demència i el cuidador principal a curt, mitjà i llarg termini. Alguns resultats van ser prometedors, però són necessaris més estudis ben dissenyats per obtenir conclusions més robustes.

Guies de pràctica clínica recomanen la participació dels pacients amb MA lleu o moderada en programes d' intervenció cognitiva, per mantenir la seva funció cognitiva, funcionalitat i qualitat de vida.

Malgrat que existeix evidència contradictòria sobre el benefici d'aquests programes (Sitzer i cols., 2006; Bahar-Fuchs i cols., 2013), la comunitat científica ha reconegut la importància d' intervencions cognitives orientades a preservar l'autonomia, la independència i la qualitat de vida de les persones grans. Guies de pràctica clínica recomanen la participació de persones amb Malaltia d'Alzheimer lleu o moderada en programes d' intervenció cognitiva, per mantenir la seva funció cognitiva, funcionalitat i qualitat de vida.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estimulació cognitiva
  1. «Estimulació cognitiva, Setembre 2009». UOC OpenCourseware, Web, 2009. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2013 [Consulta: 1r agost 2013].
  2. 2,0 2,1 Bahar-Fuchs. ., Cognitive training and cognitive rehabilitation for mild to moderate Alzheimer's disease and vascular dementia Cochrane Database Syst Rev, 2013.
  3. Woods B. ., Issue 2., Cognitive stimulation to improve cognitive functioning in people with dementia Cochrane Database of Systematic Reviews 2012, 2012.