Teròfit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Exemple de teròfit d'ambients ruderals o urbans, Senecio vulgaris.

Un teròfit és, en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, qualsevol planta que té durant l'època desfavorable les gemmes perdurants en l'embrió de la llavor.[1] Per tant, és capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable, un cop ha fructificat, mor i només en resten les llavors, les quals germinaran en tornar les condicions adequades. Inclou les plantes anuals.

Els teròfits són freqüents en climes amb un periode vegetatiu curt o amb estacions molt marcades com és el cas dels climes desèrtics, semidesèrtics o climes mediterranis, amb hiverns temperats i estius eixuts,[2] durant els que pot ser un avantatge el repòs vegetatiu absolut. També són freqüents en ambients ruderals (vores de camins, runams suburbans, etc.)[2] que són medis poc estables, en què construir uns aparells vegetatius duradors sovint no és d'utilitat. Per contra, a l'alta muntanya hi són molt rars, ja que les poblacions de teròfits necessiten produir llavors i noves plantes cada any per perpetuar-se, i a l'alta muntanya és probable que un any especialment rigorós impedeixi la florida o la germinació d'una espècie, eliminant-la de l'indret.[3] Són exemples de teròfits la rosella i diverses espècies comestibles cultivables com la mongetera.

Els teròfits es poden classificar en funció del seu port:

  • Teròfits erectes: plantes anuals que tenen les tiges folioses ascendents, com per exemple l'heliantem maculat, la rosella o el mill de sol daurat.
  • Teròfits fasciculats: plantes anuals que tenen les tiges troben agrupades en feixos com és el cas de certes poàcies o ciperàcies, com per exemple pèl de bou o la serrana fosca.
  • Teròfits rossulats: plantes anuals amb totes les fulles basals, com per exemple certes espècies de Plantago o Hypecoum.
  • Teròfits escandents: plantes anuals que necessiten el suport d'una altra planta o estructura (paret, pedra, mur). Són teròfits es candents la paràsita Cuscuta campestris o algunes espècies del gènere Lathyrum.
  • Teròfits reptants: plantes anuals que les seves tiges es recolzen arran de terra. Alguns exemples són el tríbol, l'Euphorbia prostrata o la saladeta.[4]

Exemples[modifica]

Referències[modifica]

  1. Aguilella i Palasí, Antoni; Puche Pinazo, Felisa. Diccionari de Botànica (en català). València: Universitat de València, 2004, p. 389. ISBN 84-370-5915-1. 
  2. 2,0 2,1 BOLÒS, O. dins de Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. 
  3. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
  4. «Botànica agrícola i forestal». UdL i UPC. [Consulta: 10 abril 2020].