Teresa Fernández de Traba
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1125  |
| Mort | 6 febrer 1180 (Gregorià) (54/55 anys) Lleó |
| Sepultura | Panteó de reis de San Isidoro de León |
| Reina consort | |
| | |
| Altres | |
| Títol | Llista de consorts de Lleó Reina consort |
| Família | Casa de Traba |
| Cònjuge | Nuño Pérez de Lara Ferran II de Lleó (1176 (Gregorià)–) |
| Fills | Fernando Núñez de Lara (  Nuño Pérez de Lara)Gonzalo Núñez de Lara ( Nuño Pérez de Lara)Álvaro Núñez de Lara ( Nuño Pérez de Lara)Fernando de León ( Ferran II de Lleó) |
| Pares | Ferran Peres de Traba i Sancha González |
| Germans | Gonzalo Fernández de Traba |
Teresa Fernández de Traba (c. 1125 - Lleó, 6 de febrer de 1180 (Gregorià)) va ser reina consort de Lleó entre 1178 i 1180.
Orígens[modifica]
Va néixer vers 1125[1] o 1132.[2] Pertanyia a una de les grans famílies del regne de Lleó.[3] Segons Salazar, va ser filla del comte Fernando Pérez de Traba i de la seva muller, Sancha González.[4] Tanmateix, sobre la seva filiació materna s'ha dit també que era filla il·legítima del mateix comte amb Teresa de Lleó, comtessa de Portugal i mare d'Alfons I de Portugal. Alguns diuen que van arribar a casar-se, altres que vivien en concubinat. El comte Fernando va exercir alts càrrecs a Galícia, però vers el 1130 va tornar a terres lleoneses per desavinences amb Alfons de Portugal.[1]
Trasllat a Castella[modifica]
Va casar-se en primeres noces vers 1142,[4] altres diuen que el 1152, amb el comte castellà Nuño Pérez de Lara, alferes del rei. El 1152 atorgaven el fur de Sepúlveda a la vila de Castro Benavente, amb la participació del rei Alfons VI de Lleó. Amb l'ascens al tron de Sanç III de Castella, ella i el seu marit van romandre a Castella i també durant el regnat d'Alfons VIII, del qual fou regent Nuño a partir de 1164, durant la minoria d'edat del rei. Per tant, com a muller del regent, la presència de Teresa a la cort castellana va ser constant.[1] Teresa i Nuño van tenir diversos fills: els comtes Álvaro, alferes de Castella,[5] Gonzalo[6] i Fernando Núñez de Lara,[7] i dues filles, Sança, casada amb Sanç I de Cerdanya,[8] i Elvira, que va casar amb el comte Ermengol VIII d'Urgell.[9]
Reina de Lleó[modifica]
El 1177 va esdevenir vídua de Nuño.[3] Sembla que mai va perdre el contacte amb la seva família a Lleó, atès que una vegada les relacions entre Castella i Lleó es van normalitzar va revifar els vincles familiars. N'és potser un exemple les donacions que va fer a la catedral de Lleó el 1170.[1] A més, poc després va tornar a Lleó, on va casar-se en segones noces el setembre de 1179 amb el rei Ferran II de Lleó.[3] El matrimoni es va produir després que el rei es veiés obligat a repudiar la seva primera muller, Urraca de Portugal, arran de la butlla de 1175 del papa Alexandre III, que declarava nul el matrimoni a causa del parentesc d'ambdós, tot i que després de deu anys de matrimoni i d'haver tingut fins i tot un hereu.[10] Val a dir que els matrimonis dels reis lleonesos amb filles de vassalls eren cada vegada més estranys i, de fet, només es documenta dues vegades en el cas de Ferran amb Teresa i la seva tercera esposa, Urraca López de Haro.[3] No obstant això, sembla que havien mantingut relacions abans de casar-se, atès que havien tingut un fill el 1178, l'infant Ferran, mort el 1187.[2]
Arran del matrimoni, Teresa i els seus fills, i fillastres del monarca, van ser agraciats amb propietats a Galícia, que van afegir al patrimoni ja considerable que tenien.[1] De la reina, però, pràcticament no hi ha documentació i fins i tot és inexistent un segell propi, atès que va morir en menys d'un any.[11] Teresa va morir a la ciutat de Lleó el 7 de febrer de 1180[2] arran d'un part.[10] Va ser enterrada al panteó reial de la basílica de San Isidoro de Lleó.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sánchez de Mora, Antonio. «Teresa Fernández de Traba» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Salazar y Acha, 2021b, p. 254.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Salazar y Acha, 2021a, p. 49.
- ↑ 4,0 4,1 Salazar y Acha, 2021a, p. 371.
- ↑ Salazar y Acha, 2021a, p. 326.
- ↑ Salazar y Acha, 2021a, p. 381.
- ↑ Salazar y Acha, 2021a, p. 385.
- ↑ Salazar y Acha, 2021b, p. 151.
- ↑ Salazar y Acha, 2021b, p. 200.
- ↑ 10,0 10,1 González Rodríguez, Rafael «"Sol eclipsim patitur". Sobre la muerte del rey Fernando II de León en Benavente». Brigecio: revista de estudios de Benavente y sus tierras, núm. 21-22, 2011-2012, pàg. 73.
- ↑ Rodríguez Suárez, Natalia. «Un recorrido por los primeros sellos pendientes de las reinas de León y Castilla». A: La Edad Media en la Europa meridional: gentes, dinámicas y procesos (en castellà). Universidad de Huelva, 2023, p. 296.
Bibliografia[modifica]
- Salazar y Acha, Jaime de. La Casa del Rey de Castilla y León en la Edad Media (en castellà). Madrid: Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado i Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2021a.
- Salazar y Acha, Jaime de. Las dinastías reales de España en la Edad Media (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia i Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 2021b.