Teresa Lloret Carbó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1936  (87/88 anys)Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | editora |
Teresa Lloret Carbó (Tarragona, 1936) és una editora catalana. Va ser directora de Curial Edicions Catalanes i membre de l'equip encarregat de redactar l'Enciclopèdia Catalana.[1]
Biografia[modifica]
Neix a Tarragona -ciutat de la qual el seu avi, Pere Lloret, havia estat alcalde- l'agost de 1936 en ple esclat de la Guerra Civil espanyola. El 1939 s'exilien a Montpelier i no tornen a Catalunya fins al 1941. El 1958 es casa amb el metge i dramaturg Josep M. Muñoz Pujol i se’n va a viure a Barcelona.
Ja sent mare de quatre criatures -Teresa, Josep Maria, Anna i Lluís- fa la llicenciatura de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Un cop acabada, el 1968 comença a treballar a l'Enciclopèdia Catalana com a redactora de la secció de muntatge.[2][3] Abans, el seu pare ja l'havia fet estudiar magisteri per si quedava viuda.[1]
A l'Enciclopèdia s'ocupa de les entrades de geografia catalana i s'acosta al que després seria conseller de la Generalitat, Max Cahner. A través d'ell coneix el pensador valencià Joan Fuster amb qui mantindrà una estreta relació i editarà llibres com Literatura catalana contemporània. Conjuntament amb la parella de Cahner i la família de Lloret formaran "la tribu".[4][2]
Després de la baralla amb un sector d'Edicions 62, responsable de l'Enciclopèdia Catalana, Max Cahner fundarà, el 1972, Curial Edicions Catalanes a la qual Lloret s'hi incorporarà com a número dos. Allà impulsa projectes com el Petit Curial Enciclopèdic o la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fins a 1975, el domicili fiscal de l'editorial serà la casa on vivia Lloret i la seva família.[1][2]
Quan Cahner deixa l'editorial el 1980 per ser conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Teresa Lloret passa a ser-ne la responsable. Quan el 1984 Cahner i Duran se separen, Lloret pren partit per Duran i deixa l'editorial.[5] Llavors, comença a treballar al departament de Turisme de la Generalitat. Duran aquells anys també fa de redactora de programes de mà d'òperes del Liceu.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Teresa Lloret: “Espriu era l’home més antipàtic, pretensiós i absurd que he conegut”» (en catalan), 08-07-2023. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Muñoz Lloret, Teresa «Joan Fuster a Barcelona. Amics i editors». L'Espill. Publicacions de la Universitat de València, 67, pàg. 101-112.
- ↑ Bort i Pié, Núria «Quatre noms cabdals dels inicis de la Gran Enciclopèdia Catalana». Terminàlia.
- ↑ Fuster i Ortells, Joan. CORRESPONDÈNCIA JOAN FUSTER 18: L'ENTORN D'EDICIONS 62, 1a part. València: Editorial 3i4, p. 504. ISBN 978-84-17469-59-7.
- ↑ de Ahumada, Laia. Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes. Museu de Cervera. ISBN 978-84-938838-5-0.