Terra i Llibertat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Terra i llibertat)
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'organització revolucionària russa. Si cerqueu la pel·lícula de Ken Loach, vegeu «Terra i llibertat (pel·lícula)».
Infotaula d'organitzacióTerra i Llibertat
Земля и Воля
Zemlya i volya logo.png
Dades base
Tipus entitat organització política
Ideologia Naródnik
Història
Fundació 1861
Dissolució 1864
Organització i govern
Seu central 
Presidència Q4519989
Modifica dades a Wikidata

Terra i Llibertat[1] (en rus: Земля и Воля, Zemlià i Vólia) fou una organització clandestina nascuda a Rússia el 1861, que va existir fins al 1864. Un dels seus objectius era la preparació d'una revolució camperola. Entre els seus organitzadors estava N.N. Obrutxev i S.S. Rimarenko entre d'altres.

Les bases programàtiques es van realitzar amb les idees d'Aleksandr Guertsen i Nikolai Ogariov. Un dels objectius més importants de l'organització fou la convocatòria d'un congrés del poble sense distinció de classes.

Desapareguda l'organització, novament s'organitzà el 1876 com una organització populista, que incloïa treballadors com Aleksandr Mikhailov, Gueorgui Plekhànov, Dimitri Lizogub, incorporant més endavant Serguei Stepniak-Kravxinski, Nikolai Morozov, Sofia Peróvskaia i Lev Tikhomirov. L'organització va existir fins al 1879, per després dissoldre's. L'ala terrorista va formar una nova organització, Naródnaia Vólia, mentre que la branca populista es va organitzar a Repartició Negra.

Crítica leninista[modifica | modifica el codi]

Lenin titllà l'organització de petitburgesa i considerà que partien de la idea equivocada que la principal força revolucionària del país era la pagesia i no la classe obrera» i que el camí cap al socialisme s'articularia a través d'aquesta sent possible enderrocar el poder del tsar i dels terratinents tan sols mitjançant revoltes camperoles.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Terra i Llibertat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lenin, pàg. 234

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Yarmolinsky, Avrahm. «Cap. 11: Land and Liberty». A: Road to Revolution: A Century of Russian Radicalism (en anglès), 1956. 
  • Ogonovskaya, I.S. У-Фактория. История России: Универсальное пособие для школьников и абитуриентов (en rus), 2004, pàg. 939. 
  • Lenin. ¿Qué hacer? Problemas candentes de nuestro movimiento (en castellà). L'Havana: Editorial de Ciencias Sociales, 2005. ISBN 959-06-0740-3.