Teuduí d'Autun

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTeuduí d'Autun
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort826 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FillsTeodoric II d'Autun Modifica el valor a Wikidata
ParesTeodoric I d'Autun Modifica el valor a Wikidata i Auda de França Modifica el valor a Wikidata
GermansAdalelm d'Autun, Guillem I de Tolosa i dona Wilhelmide Modifica el valor a Wikidata

Teuduí (Theodoen o Thuin o Thiuin) fou un comte d'Autun dels segles VIII i IX de la família dels Guillèmides. Era fill de Teodoric I d'Autun, comte d'Autun, i d'Alda, filla de Carles Martell. Armand de Fluvia situa la mort del seu Teuduí després del 810.[1]

Biografia[modifica]

S'esmenta el seu nom però no és citat com a comte d'Autun al diploma en el que el seu germà Guillem I de Tolosa va establir el 15 de desembre del 804 l'Abadia de Gel·lona amb dos altres germans, Alelalm (o Adalelm) i un Teodoric que no és mencionat a totes les cartes o diplomes.[2][3]

Matrimoni i fills[modifica]

La seva esposa no és coneguda. Se sap que fou pare de:[2][3]

Inspiració literària[modifica]

És posat en escena a la novel·la El punyal i el verí de Marc Paillet, com a comte d'Autun el 796, on angoixava amb impostos al poble, per l'intermediari del seu vescomte Alric i del seu intendent Bodert, que s'aprofitaven per abusar de les seves ordres i fer fortuna. Nombrosos pagesos deixaren la seva terra i es reuniren al voltant d'un rebel, Doremus. De resultes d'un litigi amb el bisbe d'Autun Martí, sobre la propietat de quatre masos, Carlemany va enviar dos missi dominici, el comte Khildebrand II i l'abat saxó Erwin.,[4] que acabaren restablint l'ordre a l'Autunois i posant de manifest la culpabilitat de Teuduí qui fou obligat de cedir el comtat al seu fill abans de ser jutjat a un placitum per Carlemany.[5]

Notes i referències[modifica]

  1. GEC, XII, 400-401
  2. 2,0 2,1 Foundation for Medieval Genealogy
  3. 3,0 3,1 Settipani, 1993, pàg. 345
  4. . Khildebrand II fou efectivament enviat en missió a Autun per Carlemany en aquesta data, però sembla que el comte d'Autun de llavors era Khildebrand III, probablement nebot de Khildebrand II i de Teuduí.
  5. Marc Paillet, Le poignard et le poison, col. Grands détectives, 1995 ISBN 978-2-264-02129-8 i [[Special:BookSources/{{{1}}}|ISBN {{{1}}}]].

Bibliografia[modifica]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), 490 p. (ISBN 2-01-278851-3)
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
  • Foundation for Medieval Genealogy : Carolingian Nobility (Families of Nibelung, Childebrand and Theodoric) a Carolingian Nobility