Vés al contingut

Tadeu Amat i Brusi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Thaddeus Amat y Brusi)
Plantilla:Infotaula personaTadeu Amat i Brusi

Quadre de Tadeu Amat i Brusi a la Missió de San Fernando Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Thaddeus Amat y Brusi Modifica el valor a Wikidata
31 desembre 1810 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1878 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCathedral of Our Lady of the Angels Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Monterey-Los Angeles
7 juliol 1859 – 12 maig 1878
← cap valor – Francesc Mora Borrell →
Bisbe de Monterey
29 juliol 1853 – 7 juliol 1859
← Josep Sadoc Alemany i ConillSupressió del càrrec →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1854–), sacerdot catòlic (1837–), missioner Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCongregació de la Missió Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióGiacomo Filippo Fransoni Modifica el valor a Wikidata
Participà en
8 desembre 1869Concili Vaticà I Modifica el valor a Wikidata

Tadeu Amat i Brusi (Barcelona, 31 de desembre de 1811Los Angeles, Estats Units, 1878) fou un missioner paül que va esdevenir el primer bisbe de Los Angeles, Califòrnia.

Va néixer a Barcelona, però el 1835 emigrà a França, on acabà els estudis i fou ordenat en la Congregació de la Missió (Paüls) a París el 1837. L'any següent se n'anà a Nova Orleans, als Estats Units d'Amèrica. Aconseguí ser rector del Saint Charles Borromeo Seminary a Filadèlfia (1847-48). El 1854 fou nomenat bisbe de Monterey, Califòrnia. S'adonà que Los Angeles seria el centre geogràfic de la futura Califòrnia, i demanà a la Santa Seu de ser-hi transferit. L'any 1855 va arribar a Los Angeles, i l'any 1859, la diòcesi de Monterey va esdevenir la diòcesi de Monterey-Los Angeles. Va esdevenir doncs el primer bisbe de Los Angeles.

També va fundar l'any 1876 la primera catedral de la ciutat, la catedral de Santa Vibiana. I va ser un remarcable promotor de centres educatius i assistencials. Fundà diversos asils i escoles.[1]

Fou bisbe fins a la seva mort l'any 1878, quan el substituí Francesc Mora i Borrell.

Referències

[modifica]