Vés al contingut

The Adventures of Ford Fairlane

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Adventures of Ford Fairlane
Fitxa
DireccióRenny Harlin
Protagonistes
ProduccióJoel Silver
Steven Perry
Michael Levy
Suzanne Todd
GuióRex Weiner (personatges)
James Cappe &
David Arnott (història)
Daniel Waters i
James Cappe &
David Arnott (guió)
MúsicaBoris Blank
FotografiaOliver Wood
MuntatgeMichael Tronick
ProductoraSilver Pictures Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1990
Durada104 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia i Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0098987 The Movie Database: 9548 Filmaffinity: 768495 Allocine: 43408 Rottentomatoes: m/adventures_of_ford_fairlane Mojo: adventuresoffordfairlane Allmovie: v944 TCM: 66661 Metacritic: movie/the-adventures-of-ford-fairlane TV.com: movies/the-adventures-of-ford-fairlane Modifica els identificadors a Wikidata

The Adventures of Ford Fairlane és una comèdia i una pel·lícula d'acció estatunidenca protagonitzada pel comediant Andrew Dice Clay com Ford Fairlane, un detectiu privat que té de ronda la indústria de la música de Los Angeles. La pel·lícula va ser dirigida per Renny Harlin.

Argument

[modifica]

A Ford Fairlane, "Detectiu Rock n' Roll", se li veu assegut i fumant a una platja en quant la pel·lícula comença. S'inicia un flashback, mostrant a una multitud rugent a un concert de popular banda de heavy metal de ficció The Black Plague. El cantant Bobby Black (Vince Neil) fa una entrada amb una excèntrica tirolesa a l'escenari i comencen a tocar. Poc després a una de les cançons de la banda, Bobby Black es desploma a l'escenari i mor.

Després que el cantant dels The Black Plague singer és assassinat a l'escenari, el shock-jock Johnny Crunch, (Gilbert Gottfried) un antic amic que va venir a l'oest amb Fairlane, contracta a Ford per localitzar a una misteriosa fanàtica adolescent de nom Zuzu Petals, la qual podria haver tenit una connexió amb la mort de Bobby Black.

Poc després de contractar a Fairlane, Crunch és electrocutat en l'aire. El detectiu més de moda del món aviat es troba intercanviant insults amb un executiu de registre sense escrúpols (Wayne Newton), un policia incompetent (Ed O'Neill), un assassí a sou despietat (Robert Englund) i innombrables ex-xicotes fora per la seva sang. Ajudant i donant suport a Fairlane en aquesta escena policíaca n'és el seu fidel assistent Jazz (Lauren Holly) i un músic hip (Morris Day) al capdavant d'un estrany cartell de sospitosos, víctimes i dones boniques trobant-se així embolicat en el cas de la seva vida.

Repartiment

[modifica]

Banda sonora

[modifica]

La música n'és fonamental per la trama d'una pel·lícula sobre un detectiu privat que s'especialitza en els casos derivats de la indústria de la música; en la banda sonora apareixen un grup divers d'artistes. El llançament de la banda sonora oficial va tenir les següents pistes:

  1. "Cradle of Love" - Billy Idol
  2. "Sea Cruise" - Dion
  3. "Funky Attitude" - Sheila E.
  4. "Glad to Be Alive" - Lisa Fisher, Teddy Pendergrass
  5. "Can't Get Enough" - Tone Loc
  6. "Rock 'N Roll Junkie" - Mötley Crüe
  7. "I Ain't Got You" - Andrew Dice Clay
  8. "Last Time in Paris" - Queensrÿche
  9. "Unbelievable" - Yello
  10. "Wind Cries Mary" - Richie Sambora