Vés al contingut

The Neighbourhood

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióThe Neighbourhood
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2011, Newbury Park Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat2011 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
GènereRock alternatiu Modifica el valor a Wikidata
Format per
Lloc webthenbhd.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: TheNeighbourhood X: THENBHD Instagram: thenbhd Snapchat: thenbhd Youtube: UCDAXusYwRJpiSP2CHnXnVnw Soundcloud: theneighbourhood Spotify: 77SW9BnxLY8rJ0RciFqkHh Apple Music: 219350813 Last fm: The+Neighbourhood Musicbrainz: 97b8d224-5660-419c-8dff-4b3bf0c33983 Songkick: 636848 Discogs: 3081520 Allmusic: mn0002690553 Amazon Music: B00G9FR1C0 Deezer: 296861 Modifica el valor a Wikidata

The Neighbourhood (estilitzat com THE NBHD) és un grup de música alternativa pop/rock format a l'agost de 2011. La banda està formada pel vocalista Jesse Rutherford, els guitarristes Jeremy Freedman i Zach Abels, el baterista Brandon Fried i el baixista Mikey Margott. Després de llançar tres EPs; I'm Sorry..., The Love Collection i Thank You, The Neighbourhood va publicar el seu primer àlbum, I Love You., el 23 d'abril de 2013, a través de Columbia Records.[1] El 16 de gener de 2014, la banda va anunciar que l'anterior baterista Bryan Sammis deixava la banda per seguir una carrera musical en solitari. Al novembre de 2014, The Neighbourhood va llançar un mixtape titulat #000000 & #FFFFFF. El segon àlbum de la banda, Wiped Out! va sortir a la venda el 30 d'octubre de 2015. Com a tercer àlbum d'estudi, The Neighbourhood va sortir a la venda el 9 de març de 2018. El 25 de setembre de 2020 es publicà el cuart àlbum del grup, titulat Chip Chrome & the Mono-Tones.

Història

[modifica]

Els membres de la banda van triar el nom britànic de «neighbourhood» per un consell del seu mánager, amb la finalitat de distingir-se d'una banda que ja utilitzava la paraula americana «neighborhood». A principis de 2012, The Neighbourhood va llançar «Female Robbery» i «Sweater Weather».[2] Al maig de 2012, la banda va donar a conèixer un EP autoeditat titulat I'm Sorry..., produït per Justyn Pilbrow. El video pel senzill «Sweater Weather» va ser llançat el 5 de març de 2013.[3] El 27 de juny 2013 van interpretar en viu la cançó al programa Jimmy Kimmel Live. «Sweater Weather» també va arribar a ser número 1 a la llista Alternative Songs de Billboard a principis de juny de 2013.[4] L'àlbum debut de la banda, I Love You., va ser llançat el 23 d'abril de 2013 i va entrar en el lloc número trenta-nou dins la llista de Billboard 200.[5] Rolling Stone ja havia estrenat I Love You. el 16 d'abril a la seva pàgina web, i el van descriure com a «atmosfèric».[6] La banda és coneguda per les seves imatges en blanc i negre, com es veu en tota la seva música, obres d'art, i vídeos. Últimament han estat usant colors forts RGB.[7]

The Love Collection, EP llançat l'any 2013, està format per tres cançons; "West Coast", "No Grey" i "$ting". Va sortir a la venda en vinil.

A l'abril de 2014, The Neighbourhood va llançar el senzill «Honest». Aquest senzill formaría part de la banda sonora de The Amazing Spider-Man 2: Rise of Electro (2014).[8] Durant el novembre del 2014, el grup va publicar un mixtape titulat #000000 & #FFFFFF (els codis de color HTML del Blanc i del Negre).[9] Aquell mateix any van anunciar a través de twitter que el single «Sweater Weather» havia rebut la certificació de platí als Estats Units.

The NBHD o The Neighbourhood, significa barri - en l'escriptura anglesa malgrat l'origen nord-americà de la banda - és el nom d'un quintet californià. Armat amb melodies indie pop amb una mica de rock i, fins i tot, hip-hop comença a conquistar el seu país sencer i mercats com Europa i Austràlia. És possible interpretar que el nom prové de l'eterna associació de barri amb el gènere indie del grup.

Amb dos EPs editats de manera independent entre 2012 i 2013, la banda va cridar l'atenció de Columbia Records. Sota aquest segell va llançar I Love You, disc que inclou alguns temes dels seus treballs previs. Com ara «Female Robbery» i «Sweater Weather»

Els seus vídeos es caracteritzen per una estètica retro plena de blanc i de negre. Els liderats pel cantant i compositor Jesse Rutherford presenten, al llarg de les 11 cançons del seu àlbum debut, un viatge sonor atmosfèric. Cançons que transmeten moments foscos i, algunes, moments alegres, i amb melodies que semblen dissenyades per acompanyar les imatges sense color de tot el seu material visual. Es diu que l'estil blanc i negre és degut també a la acromatopsia que pateix el vocalista de la banda, Jesse Rutherforld.

Integrants

[modifica]
Membres actuals
Membres anteriors
  • Bryan Sammis: bateria

Discografia

[modifica]
Àlbums d'estudi
  • 2013: I Love You
  • 2015: Wiped Out!
  • 2018: The Neighbourhood (àlbum) + Deluxe Edition
  • 2018: Hard To ImagineThe Neighbourhood Ever Changing
  • 2020: Chip Chrome & the Mono-Tones
EPs
  • 2012: I'm Sorry...
  • 2012: Thank You,
  • 2013: The Love Collection
  • 2017: Hard - EP[10]
  • 2018: To Imagine - EP[11]
  • 2018: Hard To Imagine - EP[12]
  • 2018: Ever changing - EP
Mixtapes
  • 2014: #000000 & #FFFFFF
Senzills
  • 2012: «Female Robbery»
  • 2012: «Sweater Weather»
  • 2013: «Let It Go»
  • 2013: «Afraid»
  • 2014: «#icanteven»
  • 2015: «R.I.P 2 My Youth»
  • 2015: «The Beach»
  • 2015: «Prey»
  • 2015: «Cry Baby»
  • 2016: «Daddy Issues»
  • 2017: «Scary Love»
  • 2017: «Stuck with Em»
  • 2018: «Void»
  • 2018: «Nervous»
  • 2019: «Middle of Somewhere»
  • 2019: «Yellow Box»
  • 2020: «Cherry Flavoured»
  • 2020: «Lost in Translation»
  • 2020: «Stargazing»

Videos musicals

[modifica]
Títol Any/Director(és)
«Female Robbery» (2012) Dirigit per ENDS
«Let It Go» (2012) Dirigit per ENDS
«A Little Death» (2012) Dirigit per ENDS
«Sweater Weather» (2013) Dirigit per ENDS
«Afraid» (2013) Dirigit per ENDS
«#icanteven» (2015) Dirigit per Eif Rivera
«Dangerous» (2015) Dirigit per Jake Janisse
«warm» (2015) Dirigit per Dexter Navy
«RIP 2 my youth» (2015) Dirigit per Hype Williams
«Daddy Issues» (2016) Dirigit per Warren Kommers
«Scary Love» (2018) Bob Dylan, Johnny Cash i Milers Davisb
«Middle of Somewhere» (2019) Dirigit per Alex McDonell

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gigwise. «The Neighbourhood announce details of debut album, I Love You». [Consulta: 26 març 2013].
  2. ↑ «The Neighbourhood | Schedule | sxsw.com». Schedule.sxsw.com. [Consulta: 9 agost 2013].
  3. ↑ Alternative Press. «The Neighbourhood release "Sweater Weather" video». Arxivat de l'original el 17 de novembre de 2015. [Consulta: 26 març 2013].
  4. ↑ «The Neighbourhood : Chart History». Billboard.com. Arxivat de l'original el 2014-01-11. [Consulta: 9 agost 2013].
  5. ↑ «Chart Moves: The Neighbourhood Debuts, Van Halen's '1984' Returns After 20-Plus Years». Billboard. Arxivat de l'original el 2019-03-31. [Consulta: 9 agost 2013].
  6. ↑ «The Neighbourhood Reach for the Stratosphere on 'I Love You' - Album Premiere | Music News». Rolling Stone, 16-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-28. [Consulta: 9 agost 2013].
  7. ↑ Hollywire. «The Neighbourhood Talks Seeing The World In Black & White & 'Sweater Weather' At SXSW 2013». [Consulta: 26 març 2013].
  8. ↑ «The Neighbourhood - Honest». http://www.indieshuffle.com.+[Consulta: 3 abril 2014].
  9. ↑ Watch The Neighbourhood's “Lurk” Video, and Check Out Their Plans For Rock’s First Real Mixtape - Pigeons & Planes (Consultado el 29 de abril de 2014)
  10. ↑ . 
  11. ↑ . 
  12. ↑ . 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Neighbourhood&oldid=32129293»