The Teen Idles
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Creació | setembre 1979, Washington DC |
| Activitat | |
| Activitat | 1979 – |
| Segell discogràfic | Dischord Records |
| Gènere | Hardcore punk |
| Format per | Ian MacKaye, Baixista Nathan Strejcek (en)  , Cantant Jeff Nelson, Bateria Geordie Grindle (en) , Guitarrista
|
| Lloc web | dischord.com… |
     | |
The Teen Idles va ser una grup estatunidenc de punk hardcore fundat a Washington DC el setembre de 1979.[1] Format pels joves Nathan Strejcek, Geordie Grindle, Ian MacKaye i Jeff Nelson,[2] va gravar dues maquetes i l'EP Minor Disturbance abans de separar-se el novembre de 1980. L'influent segell discogràfic independent Dischord Records es va crear amb el propòsit de publicar el disc de The Teen Idles Minor Disturbance.[3] Va ser una fita primerenca en l'escena hardcore de Whasington DC, i MacKaye i Nelson formarien després Minor Threat.[4]
The Teen Idles van ser uns dels primers grups punk del moviment hardcore de principis de la dècada del 1980 a sortir de l'escena local per a girar i vendre a nivell nacional.[5] Inspirat en bandes de punk rock com The Cramps,[6][7] Black Flag i Bad Brains,[8] la música de The Teen Idles va ser una versió primerenca del hardcore punk i un intent, en paraules de MacKaye, «d'allunyar-se d'una música realment corrupta».[9] La seva presència pública,[10] les lletres i l'estil musical van intentar reviure un moviment punk que creien que havia perdut el seu sentit original[8] i estava essent distorsionat per la new wave.[9]
Història[modifica]
The Teen Idles va aparèixer en diverses recopilacions de punk hardcore al llarg de les dècades del 1980 i 1990, especialment a la col·lecció Flex Your Head, publicada per Dischord Records el gener de 1982.[11] Per a celebrar la referència número 100 del segell, Dischord Records va publicar l'EP Anniversary el 1996, que inclou les dues sessions de gravació que la banda havia enregistrat el febrer i l'abril de 1980.[12][13]
Ian MacKaye va explicar al documental musical Another State of Mind que «quan em vaig convertir en punk la meva lluita principal va ser contra la gent que m'envoltava: els amics». Quan MacKaye tenia 13 anys es va traslladar a Palo Alto durant nou mesos. Al seu retorn, els seus amics havien començat a consumir drogues i a beure alcohol: «vaig dir-me: "Déu meu, no vull ser com aquesta gent, no encaixo gens amb ells", així que era una alternativa».[9]
L'emblema gràfic més associat amb el moviment straight edge és una X negra dibuixada als dorsos de les mans amb retolador. Segons MacKaye: «estàvem a San Francisco i vam tocar a un lloc anomenat Mabuhay Gardens. Van descobrir que érem menors d'edat i no ens deixaven tocar. Vam arribar a un acord amb la direcció de la sala perquè només volíem tocar i no anàvem a beure, així que van aconseguir un marcador i ens van ratllar una X gran a la mà. Així que vam tornar a Washington DC vam anar a una discoteca i vam dir "Ei mira, no volem beure i ens posarem aquesta X a la mà. Si ens veus bevent ens pots expulsar per sempre. No volem beure, només hem vingut a veure la música"». El símbol es va convertir en un emblema àmpliament estès per a les bandes que tocaven per a un públic menor de l'edat legal per a consumir alcohol. Aleshores el senyal «no representava encara una persona straight edge sinó que simplement identificava els nens. Es tractava de ser joves punk rockers».[1]
Discografia[modifica]
- Minor Disturbance (1980, Dischord)
- Anniversary (1996, Dischord)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lahickey, 99
- ↑ Khanna, Vish. «Ian MacKaye - Out of Step». Exclaim. Arxivat de l'original el 2007-12-25. [Consulta: 25 octubre 2007].
- ↑ Azerrad, 143
- ↑ Azerrad, 129
- ↑ Lahickey, 100
- ↑ Lahickey, 96
- ↑ Azerrad, 22
- ↑ 8,0 8,1 Azerrad, 124
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Azerrad, 123
- ↑ MacKaye, Ian. «The PunkCDSampler Show Interview With Ian Mackaye (Part 2)». YouTube, 29-04-2009. Arxivat de l'original el 2014-09-29. [Consulta: 4 maig 2009].
- ↑ «13 Essential DC Hardcore Albums», 17-10-2012. [Consulta: 23 juliol 2017].
- ↑ Rabid, Jack. «[[[:Plantilla:AllMusic]] Teen Idles > Overview]». All Music. [Consulta: 26 setembre 2007].
- ↑ «Teen Idles - Anniversary (100)». Dischord Records. [Consulta: 23 juliol 2017].
Bibliografia[modifica]
- Andersen, Mark and Jenkins, Mark. Dance of Days: Two Decades of Punk in the Nation's Capital. Akashic Books, 2008. ISBN 1-888451-44-0
- Azerrad, Michael. Our Band Could Be Your Life. Little, Brown and Company, 2001. ISBN 0-316-78753-1
- Lahickey, Beth. All Ages: Reflections on Straight Edge. Revelation Books, 1998. ISBN 1-889703-00-1