Theodor Reye
  | |
| Nom original | (de) Theodor Reye |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 juny 1838 Ritzebüttel (en)  |
| Mort | 2 juliol 1919 (81 anys) Würzburg |
| Dades personals | |
| Formació | ETH Zürich Universitat de Göttingen |
| Tesi acadèmica | Die mechanische Wärme-Theorie und das Spannungsgesetz der Gase (1861) |
| Director de tesi | Wilhelm Weber |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria |
| Lloc de treball | Aquisgrà |
| Ocupació | Matemàtiques, Física |
| Organització | Politècnic d'Aquisgrà Universitat d'Estrasburg |
| Alumnes | Julio Rey Pastor |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Raymond Clare Archibald, Edward Huntington, Stanislaus Jolles, Stanislaus Jolles, Heinrich Emil Timerding, Eduard Rose (en) , August Kempf (en) , Ernst Leopold Brand (en) , Karl Zahn (en) , Carl Andrießen (en) , Ernst Mangelsdorf (en) , Carl Ludwig Kiefer (en) , Michael Walter (en) , Karl Kippels (en) , Adolf Friedrich Wilhelm Magener (en) , Gustav Malessa (en) , Robert Wilhelm Hupperz (en) i Maximilian Adolf Enders (en) |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Marianne Sattler |
| Pares | Georg Wilhelm Reye i Amalia Augustina Beckmann |
 | |
Karl Theodor Reye (1838-1919) va ser un físic i matemàtic alemany especialista en termodinàmica de la atmosfera aplicada a la meteorologia i en geometria de posició.
Vida i Obra[modifica]
Reye va iniciar els seus estudis al Politècnic de Hannover el 1856 i els va continuar al Politècnic de Zuric (1859-1860) on es a especialitzar en enginyeria i matemàtiques. Va obtenir el doctorat a la universitat de Göttingen (1861)[1] amb una tesi sobre mecànica de gasos.[2]
Va ser professor adjunt a Zuric fins al 1870 en què es va traslladar a Aquisgrà. El 1872 va ser nomenat catedràtic de geometria de la universitat d'Estrasburg, càrrec que va mantenir fins que es va retirar el 1909. En acabar la Primera Guerra Mundial i tornà Estrasburg a mans franceses se'n va anar a viure a Würzburg on va morir poc després.[1]
Després d'uns anys (1861-1864) estudiant la mecànica dels gasos i la termodinàmica[3], Reye es va interessar en la geometria de posició. Partint de l'obra de Karl von Staudt va publicar els dos volums del seu tractat Die Geometrie Der Lage (La geometria de posició (1866-1868). La seva aportació més interessant va ser el concepte de configuració geomètrica.[4] La seva obra en geometria sintètica també abasta l'estudi dels complexos axials de superfícies de segon grau i la teoria de la polaritat de les corbes, essent també l'introductor dels concepte d'apolaritat.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Kutzbach, 1979, p. 242.
- ↑ Burau, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
- ↑ Kutzbach, 1979, p. 46-57.
- ↑ Gropp, 2004, p. 80.
- ↑ Sánchez Ron, 1990, p. 11.
Bibliografia[modifica]
- Gropp, Harald «Configurations between geometry and combinatorics» (en (anglès)). Discrete Applied Mathematics, Vol. 138, Num. 1-2, 2004, pàg. 79-88. ISSN: 0166-218X.
- Kutzbach, Gisela. The Thermal Theory of Cyclones: A History of Meteorological Thought in the Nineteenth Century (en (anglès)). American Meteorological Society, 1979. ISBN 978-1-940033-80-8.
- Sánchez Ron, José Manuel. «Julio Rey Pastor y la Junta para Ampliación de Estudios». A: Español Gonzalez, Luís (coord.). Estudios sobre Julio Rey Pastor (1888-1962) (en (castellà)). Instituto de Estudios Riojanos, 1990, p. 9-42. ISBN 84-87252-64-8.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Theodor Reye» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Burau, Werner. «Reye, Theodor». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 juliol 2017].