Vés al contingut

Tipula

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTipula Modifica el valor a Wikidata

Tipula luna Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDiptera
SubordreNematocera
InfraordreTipulomorpha
FamíliaTipulidae
GènereTipula Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicTipula oleracea Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambTipula Modifica el valor a Wikidata
Subgèneres

Tipula[1] és un gènere de dípters nematòcers de la família dels tipúlids. Són insectes de cos prim i allargat amb unes potes molt llargues. Tenen l'aspecte d'un mosquit gros però no piquen i són completament inofensius per a les persones.

Morfologia

[modifica]

Arriben a mesurar uns 4 centímetres. Tenen una línia en forma de V al tòrax. L'abdomen està dividit en segments molt evidents. El cos és de color gris o marró. Tenen sis potes llargues i dues antenes curtes. Les ales són grans i s'hi poden apreciar bé les venes. Darrere de les ales poden observar-se molt bé els halteris (les ales posteriors atrofiades), que fan la funció d'òrgans estabilitzadors del vol i que fan possible que la típula giri. Les peces bucals han sofert una transformació i són apropiades per xuclar sucs, però no per picar. Presenta dimorfisme sexual podent-se diferenciar el mascle de la femella per la llargada de l'ala a l'abdomen, el nombre dels segments de les antenes i l'espai entre els ulls.[2]

Ecologia

[modifica]

El cicle vital és holometàbol, amb quatre fases: ou, larva, pupa i adult o imago. Com les femelles d'aquesta espècie no s'allunyen del seu lloc d'emergència, els ous tendeixen a ser dipositats en agregats sobre la superfície del sòl entre l'herba. Per a poder pondre els ous a terra o sobre altres materials, les femelles tenen l'abdomen en forma de punta. En dues setmanes els ous desclouen donant lloc a petites larves sense potes. Les larves, llargues i toves es desenvolupen lentament però es mantenen actives durant períodes de clima temperat, des de la tardor fins a l'hivern, alimentant-se de les tiges i arrels.

Des de principis de primavera creixen més ràpidament. A finals de maig o juny les larves han completat el seu creixement; llavors, deixen d'alimentar-se durant un curt període abans de passar a l'estat de pupa, que és una fase en la què no s'alimenten. Les pupes es troben al sòl i es mouen a la superfície just abans que emergeixi l'adult.

S'alimenten de matèria putrefacta i matèria vegetal. Les típules adultes gairebé no s'alimenta, ja que la seva vida és curta; de vegades absorbeix una mica de rosada. La seva larva s'alimenta exclusivament d'arrels. Les podem trobar a la major part d'Europa, en zones humides o mullades i properes a l'aigua. També viuen a camps amb abundants arbustos, jardins i parcs.

L'aparellament de les típules es fa en posició invertida, és a dir, mantenen una posició cua contra cua, la qual cosa obliga a la rotació de l'abdomen en 180°.[3]

Espècies del gènere Tipula

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tipula». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Típula a xtec.cat
  3. ↑ Los "mosquitos gigantes" a faunarium

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tipula
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tipula&oldid=34062387»