Tireós
 Fresc d'un antic soldat macedoni amb un tireós  | |
| Tipus | escut |
|---|---|
Un tireós (en grec antic: θυρεός, grec antic: θυρεός) era un escut oval gran que va tenir un ús general en els exèrcits hel·lenístics del segle iii aC.
Característiques[modifica]
Va ser adoptat dels gàlates, (probablement primer pels Il·liris), després pels tracis abans de fer-se comú a l'antiga Grècia. Les tropes que el portaven es coneixien com a tireòfors. Estava fet de fusta coberta de cuir i tenia una espina central. S'agafava mitjançant una abraçadora central. En algunes variants de l'escut la seva forma era gairebé rectangular. La part central estava feta de ferro i en alguns casos proveïda d'espines per fer-la servir per copejar. Les vores estaven reforçades amb bronze o ferro, per la qual cosa els cops d'espasa eren fàcilment bloquejats. La planxa posterior estava dotada amb un cinturó de cuir, la qual cosa facilitava enormement el transport per a les marxes llargues. Era una mica més pesat que la pelta i per aquesta raó va ser utilitzat per la infanteria pesant.[1] Les insígnies de l'exèrcit generalment es pintaven en la planxa frontal. El nom thyreos deriva de la paraula thira (θύρα), 'porta', degut a la seva forma oblonga.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Connolly, Peter. «La falange». A: The Greek Armies (en anglès). Macdonald Educational, 1977, p. 27.
- ↑ «A Greek–English Lexicon» (en anglès), 1940. [Consulta: 22 juliol 2018].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tireós |
