Tirsuli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaTirsuli
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Part deKumaon Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaKumaon Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaPithoragarh district (Índia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 30° 35′ N, 80° 01′ E / 30.58°N,80.02°E / 30.58; 80.02
SerraladaHimàlaia Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud7.074 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència674 m Modifica el valor a Wikidata

Tirsuli és una muntanya de l'Himàlaia que es troba al districte de Pithoragarh, dins l'estat d'Uttarakhand, Índia. És una de les muntanyes que formen la paret nord-est del Nanda Devi Sanctuary junt al Tirsuli West, l'Hardeol, el Dunagiri, el Changabang i el Kalanka. El cim s'eleva fins als 7.074 msnm[1] i té una prominència de 624 metres.[2][3][4]

El 1939 l'exitosa expedició polonesa al Nanda Devi Est abandonà un intent seriós de fer el cim d'aquesta muntanya després que una allau nocturna sepultés al líder Adam Karpinski i l'escalador Stefan Bernadzikiewicz al Camp 3.[5][6] Un equip indi dirigit per Mohan Singh Kohli, de l'Indian Mountaineering Foundation, depenent del Ministeri de Defensa del govern de l'Índia, va fer intent sense èxit del cim el 1964. Un altre equip, liderat per KP Sharma, i organitzat per l'Himalayan Association, va intentar el cim el 1965, però hagué de fer-se enrere a uns 5.500 metres.[7][8][9]

Finalment el Tirsuli fou escalat per primera vegada el 9 d'octubre de 1966 per un altre equip indi dirigit per Chanchal Kumar Mitra i organitzat novament per l'Himalayan Association. Van ascendir per la cara est de la carena sud-est i després van seguir la carena sud-est fins al cim, muntant el darrer camp d'alçada, el camp 5, a uns 6.660 metres. Nirapada Mallik, Shyamal Chakrabarty, Nima Tashi i el xerpa Dorji van fer el cim. Altres membres de l'equip van ser Manik Banerjee, K.K.Khanna, Marcopolo Srimal, el Dr. Jungpangi, el Dr. Amitava Sen, Pinaki Sinha i Sailesh Chakraborty.[10]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Garhwal-Himalaya Ost (map, 1:150,000), Swiss Foundation of Alpine Research.
  2. Veure Garhwal-Himalaya Ost (map, 1:150,000), Swiss Foundation for Alpine Research.
  3. «Tirsuli - Peakbagger.com». [Consulta: 19 novembre 2021].
  4. The Alpine Club's Himalayan Index. The Indian Mountaineering Foundation quarterly Newsletter No.16 gives a slightly different figure.
  5. Jill Neate, High Asia: An illustrated history of the 7000 metre peaks, The Mountaineers, 1989, 0-89886-238-8, p. 89.
  6. Himalayan Journal Vol. 12, p. 65.
  7. Himalayan Association Journal, Vol. 2.
  8. Joydeep Sircar, Himalayan handbook, Calcutta, 1979.
  9. Himalayan Mountaineering Journal, Vol. 1, No.2, p. 73.
  10. Himalayan Journal 27, p. 67.