Tofins
| Tipus | ètnia i grup humà  |
|---|---|
| Llengua | llengües gbe |
| Geografia | |
| Originari de | Atlantique (Benín) |
| Estat | Benín |
Els tofins (o tofin-nu) són els membres d'un grup ètnic que viuen al sud-est del departament Atlantique i al departament de Littoral al sud-est de Benín. Els tofins parlen la llengua gbe tofin.[1][2] Són part del grup d'ètnies guineanes; el seu codi ètnic és NAB59e i el seu ID de grup humà és 15528.[3]
Població, territori i pobles veïns[modifica]
El 2006 hi havia 66.000 tofins[1] (segons el joshuaproject n'hi ha 91.000[2]).
El seu territori està situat al municipi de Sô-Ava, al sud-est del departament Atlantique.[1] Concretament es parla als pobles de Ganvié, Sô-Ava, So-Tchanhoué, So-Zounko, Ahome-Gblen i Ahome-Lokpo. També es parla als pobles d'Ahouansoli-Agué, d'Ahounasoli-Toweta i Jesuko de Cotonou al departament de Littoral.
Segons el mapa lingüístic de Benín de l'ethnologue el territori tofin està situat al nord del llac Nokoué pocs quilòmetres a l'oest de Porto Novo. Té com a veïns els ayizos a l'oest, els wemes al nord i nord-est i els guns a l'est.[4]
Origen[modifica]
Segons la tradició, el grup humà que posteriorment obtindrien el nom de tofins eren originaris de la regió de Mono, a l'antic regne de Dahomey. El nom de tofin-nu significa "persona que pertany al llinatge del grup que ha amagat el tron".
Llengües[modifica]
La llengua materna dels tofins és la llengua gbe, tofin. A més a més, també parlen com a segones llengües el fon, el gun i el francès, que són les llengües amb les quals estudien a l'ensenyament.[1]
Religió i creences[modifica]
La majoria dels tofins creuen en religions africanes tradicionals (73%) i el 27% restants són cristians. Els catòlics representen el 70% dels tofins cristians, els protestants són el 15%, el 14% pertanyen a esglésies independents i l'1% es consideren altres cristians. El 7% dels tofins cristians pertanyen al moviment evangèlic.[5]
Bibliografia[modifica]
- Bourgoignie, Georges Edouard, 1972 : Etno-écologie d'une collectivité régionale : les cités lacustres du Dahomey, a: Revue Canadienne d'Etudes Africaines, Vol 6 No 3 (403-431)
- De Medeiros, F (ed.), 1985 : Peuples du Golfe du Bénin Aja-Evé, Paríss, Editions Karthala.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gbe, Tofin. A language of Benin». ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Language: Gbe, Tofin». Joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Ethnicity. Gbe, Tofin in Benin». joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Mapa lingüístic de Benín. El gbe, tofin és el número 44». ethnologue. [Consulta: 14 febrer 2014].
- ↑ «Religion. Gbe, Tofin in Benin». joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].