Tomàs Spà i Torner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomàs Spà i Torner
Biografia
Naixement1768 Modifica el valor a Wikidata
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1853 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
33è Rector del Seminari Conciliar de Barcelona
1833 – 1845 – Tomàs Sivilla i Gener →
30è Rector del Seminari Conciliar de Barcelona
1806 – 1815 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSeminari Conciliar de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSeminari Conciliar de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesRamon Spà i Reimir Modifica el valor a Wikidata i Teresa Torner i Simon Modifica el valor a Wikidata

Tomàs Spà i Torner (Mataró, Maresme, 1768 - Barcelona, Barcelonès, 25 d'octubre de 1853),[1] fou un eclesiàstic i polític català. Era fill de Ramon Spà i Reimir i Teresa Torner i Simon, casats el 1752.[2]

Es va doctorar en Teologia, i entre 1801 i 1806 va ser-ne catedràtic al Seminari Conciliar de Barcelona. Va ser rector del Seminari en dos periodes: entre 1806 i 1815, i posteriorment entre 1833 i 1845.[3] Va ser elegit per a les Corts de Cadis de 1810, com a diputat suplent l'11 de març de 1811, però mai va arribar a prendre possessió del càrrec.[1] A principis de 1810, juntament amb d'altres catedràtics del Seminari, va marxar de Barcelona per a traslladar-se a Berga, on el juliol de 1812 consta que hi residia. A la capital del Berguedà, juntament amb Fèlix Torres i Amat de Palou gestionaven els hospitals militars que estaven sota la supervisió de la Junta Superior de Catalunya.[1] El mes de febrer de 1822, mentre continuava donant classes al Seminari,[4] va ser nomenat governador del capítol de la diòcesi de Barcelona, del qual en formà part fins el 1848.[1] La primavera de 1824 Spà i Torner va formar part d'una comissió encarregada de preparar el retorn de l'imatge de la Verge de Montserrat al seu emplaçament originari al monestir de Montserrat, després que fos traslladada a Barcelona a causa de l'avenç de les tropes franceses.[1] El 1848 fou triat vicepresident de la Societat Catequística de Barcelona, càrrec que va mantenir fins la seva mort.[1]

El dia 26 d'octubre, l'endemà de la seva mort, les seves restes van ser traslladades fins a Mataró, on les van enterrar el dia 27 d'octubre de 1853 al cementiri de Mata.[1]

Obres[modifica]

  • Spà i Torner, Tomàs. Elogio funebre que en el aniversario decretado por S.M. las Córtes Generales y Extraordinarias en sufragio de las víctimas sacrificadas en Madrid en el 2 Mayo de 1808 y celebrado en igual dia del año 1814 en la iglesia parroquial de la ciudad de Mataró, con asistencia del Muy Ilustre Ayuntamiento y demas autoridades, dixo el doctor Don Thomas Spa ... (en castellà). Mataró: Imprenta de Juan Abadal, 1814. OCLC 807721494. 
  • Spà i Torner, Tomàs. «Piadosas demostraciones de gratitud y e gozo con que la Real y Militar Orden de Ntra. Sra. de las Mercedes, en union de los esclavos y devotos de tan soberana reyna la felicitan por su nuevo ascenso al trono ...». A: Relacion de las fiestas que con motivo de la solemne traslacion de la milagrosa imágen de Maria de las Mercedes desde la santa iglesia catedral á su templo y trono, se celebráron en los dias 5, 6, 7, 8, 9 y 10 de julio de 1814 (en castellà). Barcelona: Oficina de Gaspar y Compañía, 1814. OCLC 807718320. 
  • Spà i Torner, Tomàs. Función de la religión y de letras que el Seminario Obispal de Barcelona bajo los auspicios de su dignísimo prelado (en castellà). Barcelona: Imprenta de los Herederos de la viuda Pla, 1829. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Urquijo Goitia, Mikel (editor). Diccionario biográfico de parlamentarios españoles : Cortes de Cádiz (1810-1814) (en castellà). Madrid: Cortes Generales, Congreso de los Diputados, 2010, p. 580-582 (volum 3). ISBN 9788479433901. 
  2. Reixach i Puig, Ramon. Els Pares de la república : el patriciat a la Catalunya urbana moderna : Mataró, S. XV-XVIII (en català). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 2006, p. 256-257. ISBN 8493310948. OCLC 803910398. 
  3. Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917):aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Pròleg de Casimir Martí. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Scripta et documenta ; 49), p. 450 ISBN 8478264701 OCLC 803511442
  4. Costa Oller, Francesc (editor). El baró de Maldà a Mataró (en català), 2020, p. 98.