Tomás Serrano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomás Serrano
Biografia
Naixement7 novembre 1715 modifica
Mort1784 modifica (68/69 anys)
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióCrític literari modifica
Orde religiósCompanyia de Jesús modifica

Tomás Serrano y Pérez (7 de novembre de 1715, Castalla - † 1784, Bolonya) fou un jesuïta, escriptor i llatinista espanyol.

De pares llauradors, entrà a la Companyia de Jesús i fou mestre de retòrica al col·legi de Sant Pau de València almenys fins al 1747. Aleshores es donà a conèixer com a poeta i dramaturg en llatí a través de diverses composicions que circulaven manuscrites o peces teatrals representades als col·legis. També ocupà una càtedra de teologia a la Universitat de Gandia.

Fou cridat per fer la relació de les festes amb què la ciutat de València celebrà el tercer segle de la canonització de Sant Vicent Ferrer.

A València féu el seu quart vot, però fou expulsat el 1767. Seguint els seus companys fou traslladat a Sardenya i després als Estats Pontificis, on s'establí a Ferrara.

Fou membre de l'Acadèmia Ariostea, anomenada així en honor del gran poeta italià Ludovico Ariosto, allà féu alguns dels seus poemes en llatí. Les crítiques de Girolamo Tiraboschi a la cultura espanyola i en especial als poetes i escriptors hispans de l'edat de plata el féu escriure les seves dues famoses Epístoles a Clemente Vannetti en defensa de Sèneca, Lucà, Marcial i els altres autors injuriats pel crític italià.

Destaca en aquesta obra en especial la defensa de Marc Valeri Marcial, pels epigrames del qual Serrano tenia una devoció i admiració sense límits i a qui dedicà grans treballs exegètics. En canvi, Tiraboschi posposava sempre el poeta a Catul. Arribant a l'extrem els seus treballs d'exegesi compongué un manuscrit titulat M. Valerii Martialis Roma que descrivia la societat romana contemporània de Marcial emprant gairebé exclusivament els seus texts. El llibre es dividia en Roma Física o descripció topogràfica de Roma, a aquest capítol seguien Roma religiosa, Roma moral, política, guerrera, etc. Àdhuc tractà, contra la immoralitat que solia atribuir-se a Marcial, d'extreure dels seus epigrames un curs complet de moral; tanmateix, aquests manuscrits inèdits han desaparegut o no estan localitzats. Compongué també Qüestions Eridanes, diàleg en què tracta la qüestió de la presumpta superioritat de Catul sobre Marcial, que quedà inacabada i inèdita; un Museum Hipsanum que contenia una sèrie d'epigrames d'un dístic elegíac cadascun per situar-lo al peu de les efígies dels barons il·lustrats espanyols, dividia en dues parts, Museum Vetus i Museum Novum.