Bunifaziu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBunifaziu
Bonifaciau
Escut de Bunifaziu
Bonifaccio Fal3JPG.jpg

Localització
Map commune FR insee code 2A041.png
41° 23′ 17″ N, 9° 09′ 38″ E / 41.388055555556°N,9.1605555555556°E / 41.388055555556; 9.1605555555556
Estat França
Regió Còrsega
Departament Còrsega del Sud
Capital de cantó de Bonifacio
Població
Total 2.961 (2013)
• Densitat 21,4 hab/km²
Geografia
Superfície 138,36 km²
Altitud 70 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 20169
Fus horari
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Bunifaziu (en francès Bonifacio) és una ciutat de Còrsega. Està situada al sud de l'illa, separada de Sardenya per l'estret de Bunifaziu, i és la comuna francesa metropolitana més meridional.

Apunts històrics[modifica]

Vista de Bunifaziu
  • La ciutat va ser fundada per Bunifazi, marquès de Toscana, però va estar lligada a la república de Gènova. Per aquest motiu el dialecte que s'hi parla és lígur, i no toscà com ho és el cors.
  • La part antiga de la ciutat (l'Alta Vila) és una ciutadella situada a l'extrem d'una península sobre uns penya-segats calcaris.
  • L'escala del rei d'Aragó (les Escaliers du Roy d'Aragon) és una escala tallada en una falla natural del penya-segat que baixa en picat 65 m des de la ciutadella fins a una gruta inaccessible prop del mar. Està formada per 187 esglaons amb un pendent de 45°. La llegenda explica que l'escala va ser construïda en una nit pel rei d'Aragó, que assetjava la ciutat. El més probable és que fos construïda pels mateixos habitants durant el setge per accedir a un pou d'aigua potable.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2008
2418 2431 2695 2736 2683 2658 2890

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit Qualitat
1971-1978 Michel Ferdani
1978-1989 Xavier Sérafino
1989-2008 Jean-Baptiste Lantieri UMP
2008- Jean-Charles Orsucci SE

Referències[modifica]

  1. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VI. Edicions Pàtria, 1920, p. 260-261. 
  2. Pietro Cirneo; Giovanni C. Gregorj De rebus Corsicis libri quatuor: Accedit versio italica, 1834, p. 227–. 
    « “Gli Aragonesi poi dalle gabbie degli alberi e sulle torri dei navigli, senza posa, spesseggiavano con dardi, misti a bombarde metalliche a mano, introdotte in una canna simile a un fucile, chiamata 'schioppetto', con la quale chi portavala colpiva con una pallottola dì piombo spinta dalla violenza del fuoco”. »
    — Istoria di Corsica-De rebus corsicis (en llatí i italià). Per Pietro Cirneo.

Enllaços externs[modifica]