Toquí de Mérida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuToquí de Mérida
Atlapetes meridae Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN103773992 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènereAtlapetes
EspècieAtlapetes meridae Modifica el valor a Wikidata
P.L. Sclater i Salvin, 1871
Nomenclatura
Sinònims
Atlapetes albofrenatus meridae, Buarremon meridae (P. L. Sclater & Salvin, 1871)
Distribució

     Zona de distribució

El toquí de Mérida[1] (Atlapetes meridae) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).

Descripció[modifica]

Els adults pesen uns 30 g i fan de 17,5 a 18 cm de llarg. Per sobre el cos de l'adult és color verd oliva que es fusiona amb groc llimona per sota; les ales i la cua són verd oliva. El cap té una corona de castanya, una màscara negra, el mentó té una franja blanca i la gola és groga. El juvenil és més apagat, també de color verd oliva per sobre i groc fosc per sota. El patró del cap és similar al de l'adult, però apagat.[2]

Distribució i hàbitat[modifica]

El toquí de Mérida és endèmic del nord-oest de Veneçuela.[3] És un resident durant tot l'any dels Andes occidentals de Veneçuela, a Mèrida i la part oriental dels departaments de Táchira. Prefereix el bosc d'arbres baixos (5-8 m) humit i els boscos dominants de roure i és un ocell de sotabosc dens que inclou falgueres i bambú dins i al llarg dels límits d'aquests boscos. També habita en boscos més secs amb sotabosc dens i tolera els hàbitats alterats. El toquí de Mérida es troba principalment entre 1.600 i 2.500 m, però s'ha arribat a trobat a cotes més baixes (1.000 m).[2]

Comportament i ecologia[modifica]

El toquí de Mérida s'alimenta principalment d'artròpodes, fruits i baies. Acostuma a alimentar-se des del sòl fins a 10 m en arbustos i arbres. Normalment s'alimenta i viatja en parelles o grups familiars, però també s'unirà a grups d'espècies mixtes. Encara que normalment roman amagat entre una vegetació densa, sembla que tolera els observadors humans.[4]

Gairebé no se sap res sobre la biologia reproductiva del toquí de Mérida. No s'ha descrit el festeig, el comportament en un niu ni el niu en sí. S'han vist cries: un ocell juvenil a Perijá a l'agost i cries a Mèrida al maig i juny.[4]

Taxonomia i sistemàtica[modifica]

Les llistes de verificació d'eBird/Clements[5][6] i Howard i Moore[6] encara inclouen el toquí de Mérida com a subespècie del toquí bigotut (A. albofrenatus meridaeas), però cal tenir en compte que podria ser una espècie completa.[2] De fet, el Congrés Ornitològic Internacional (IOC) a partir del 25 de gener de 2016 (v6.1)[7] i el Handbook of the Birds of the World a partir del 2017,[8] basant-se en l'estudi de Donegan et al. 2014[9] l'han acceptat com una espècie completa.[10]

Referències[modifica]

  1. «Toquí de Mérida». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. 2,0 2,1 2,2 Jaramillo, Alvaro; del Hoyo, Josep; Collar, Nigel; Kirwan, Guy M. Moustached Brushfinch (Atlapetes albofrenatus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-19. DOI 10.2173/bow.mobfin1.02. 
  3. «Merida Brush-finch (Atlapetes meridae)» (en anglès). BirdLife species factsheet. [Consulta: 3 gener 2024].
  4. 4,0 4,1 Jaramillo, Alvaro; del Hoyo, Josep; Collar, Nigel; Kirwan, Guy M. «Moustached Brushfinch (Atlapetes albofrenatus), version 1.1» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.mobfin1.02species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  5. «2023 Citation & Downloadable Checklist – Clements Checklist». [Consulta: 4 gener 2024].
  6. 6,0 6,1 «Atlapetes [albofrenatus or meridae (Moustached or Merida Brushfinch) - Avibase]». [Consulta: 4 gener 2024].
  7. «Species Updates – IOC World Bird List». [Consulta: 3 gener 2024].
  8. «BirdLife Data Zone». [Consulta: 4 gener 2024].
  9. «Vocal and plumage differentiation of Perijá Brush-Finch Atlapetes (latinuchus) nigrifrons and Mérida Brush-Finch Atlapetes (albofrenatus) meridae from putative related or conspecific taxa» (en anglès). vol. 21 p. 24. Conservación Colombiana, octubre 2014. [Consulta: 3 gener 2024].
  10. Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 14 octubre 2023].