Torre de Saportella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa forta i ens local històric de Catalunya  | |||
| Construcció | segle XIV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura del Renaixement | |||
| Altitud | 421 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Granyanella (Segarra) | |||
| Lloc | A la dreta del riu d'Ondara | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 922-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006342 | |||
| Id. IPAC | 1021 | |||
La torre de Saportella o Molí de la Torre és un gran casal senyorial fortificat de Granyanella (Segarra), declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
[modifica]Aquesta torre era el centre d'una partida autònoma quadra del terme del castell de la Curullada, els primers senyors coneguts de la qual foren els Saportella, que prengueren el nom precisament d'aquesta fortalesa.[2] Al segle xvii, Clemència de Saportella i de Vilaseca (o Vallseca)[3] es va casar amb Francesc de Vilallonga i de Xetmar (o Xammar), senyor d'Estaràs,[4][5][6] i la quadra passaria a mans d'aquest llinatge. El 1708, l'hereu Magí de Vilallonga i de Saportella[7] fou nomenat comte de Vilallonga de Saportella per l'arxiduc Carles d'Àustria.[2]
Descripció
[modifica]Es troba la dreta del riu Ondara, i en els seus orígens era un molí de dimensions més reduïdes, del qual només es conserva part de la torre situada al costat dret de la façana principal, amb alguns elements de defensa com ara les espitlleres, d'aquí el nom de Molí de la Torre.[1] És de planta quadrada i està dividit en tres plantes ben diferenciades. A la planta inferior de la façana principal, hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat, a la que se superposa l'escut nobiliari de la família Vilallonga, així com dues finestres de petites dimensions les quals corresponen a les estances dedicades a úsos agrícoles. A la segona planta hi ha quatre finestres a la part esquerra de factura més austera i dos grans finestrals a la dreta, els quals presenten els brancals i marc superior motllurats.[1]
_-_3.jpg)
També s'observa una tercera planta, visible a la part esquerra de l'edifici, amb dues finestres d'idèntica factura que les situades a la segona planta. A la façana lateral dreta, hi ha ubicats dos finestrals més, que presenten la mateixa factura i decoració que les situades a la dreta de la façana principal, amb els brancals i marc superior motllurats, i que segurament corresponien a la part noble de l'edifici, al mateix temps que a la seva dreta trobem les restes d'una altra torre circular, que juntament amb una altra torre situada a la façana esquerra, contemporànies a la construcció del casal o castell, i l'originària utilitzada com a molí, formaven un conjunt de tres torres les quals tenien una funció defensiva.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Torre Saportella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 Puigferrat i Oliva, Carles. «Torre de Saportella». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Clemencia de SAPORTELLA y VALLSECA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francisco de VILALLONGA y de XAMMAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Fluvià, Armand de. Nobiliari general català. vol. II-B. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, 2023, p. 164.
- ↑ «Saportella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Magín Antonio de VILALLONGA y de SAPORTELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
Vegeu també
[modifica]