Torre de Can Rieró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Torre de Can Rieró
Torre de Can Rieró (Santa Eulària des Riu) - 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTorrassa Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaEivissa
MunicipiSanta Eulària des Riu Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Carles de Peralta Modifica el valor a Wikidata
 39° 01′ 25″ N, 1° 31′ 08″ E / 39.023724°N,1.519004°E / 39.023724; 1.519004
Bé d'Interès Cultural
Data21 març 2011
IdentificadorRI-51-0017708

Torre de Can Rieró, altrament conegut com a torre d'Atzaró, és una fortifació situada en el municipi de Santa Eulària des Riu (Eivissa) i està protegida com a bé d'Interés Nacional.

En línies generals la conservació de la torre de can Montserrat és molt bona. En aquest sentit està el fet que està encara completa de dalt a baix, juntament amb tots els seus elements característics. Presenta algunes patologies causades per humitats, pluges, erosions naturals, etc..[1]

Descripció[modifica]

Aquest element defensiu està compost per un cos perfectament cilíndric i, a la base, un sòcol cònic de relativa alçària. Conserva completes les dues plantes i el parapet, aquest darrer un poc rebaixat. Com la immensa majoria de les eivissenques, té una sola porta d'accés, a la planta baixa, que mira cap al nord-nord-est. Aquesta porta coberta amb un arc rebaixat comporta quatre esglaons i aboca un passadís, que travessa el gruixut mur i s'inclina cap a l'esquerra i amb un perfil una mica corbat. Davant hi havia un muret que augmentava la protecció, complicant el pas dels eventuals atacants, actualment eliminat de manera parcial.[1]

El dit passadís condueix a la cambra baixa, que és llisa i cilíndrica i coberta per una volta de maçoneria apuntada, feta pel sistema d'apropament de filades. Una trapa, situada típicament a l'esquerra de passadís d'accés, perforada a la volta condueix a la planta alta. Aquesta sembla ser llisa i amb un diàmetre un poc superior al de la planta baixa en ser en aquest sector el mur perimetral un poc més prim. Està coberta amb una volta idèntica a l'anteriorment descrita on, una altra trapa permet l'accés vertical a la plataforma superior, que està envoltada per un parament de poca alçària. La torre està construïda amb murs d'entorn d'1.80 m a la planta baixa, decreixent el gruix en alçària per l'interior, amb doble parament de maçoneria reblit interior. El parament extern, que és perfectament visible en haver desaparegut la major part del referit de terra i calç que tenia originalment, té una gran bellesa, ja que està molt ben conservat i hom pot apreciar de dalt a baix, perfectament la seua tècnica en espina de peix (l'opus spicatum dels romans) les filades del qual estan alternades per línies horitzontals de petita pedra plana.[1]

El sòcol presenta una tècnica diferent amb la inclusió de grans pedres.[1]

Història[modifica]

La torre de can Montserrat és també coneguda com a torre d'Atzaró. La primera menció històrica d'aquesta torre es troba als Llibres d'Entreveniments i data de 1767. No es tenen altres notícies literàries entorn d'aquesta torre, que probablement fos construïda a la darreria del segle XVI o ja en el segle XVII.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Can Rieró

Bibliografia[modifica]

  • Serra, J. J. Fortificacions rurals a l'illa d'Eivissa. Les torres de refugi predials. Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Eivissa 2000.
  • Posadas, E. Torres y piratas en las islas Pitiusas, Ibiza 1989.
  • Marí, J. Els llibres d'Entreveniments, Eivissa 1981.
  • Ferrer, M. Ferrer, A. Torres de defensa de Santa Eulalia: aportación al conocimiento del patrimonio histórico del municipio de Santa Eulària des Riu (M. Ferrer, D.L.) 1988.
  • Torres E. Guía de arquitectura de Ibiza y Formentera (Islas Pitiusas), Publicacions del Col·legi Oficial d'arquitectes de Catalunya, Barcelona 1981.