Torre de Faia

Infotaula edifici Torre de Faia
Dades
Tipus	Torre de defensa
Localitzat a l'àrea protegida	Parc Natural del Cadí-Moixeró
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	926 m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Faia (Berguedà)
Lloc	Ctra. Bagà-Gisclareny, trencall a mà dreta, 3 km
42° 15′ 54″ N, 1° 49′ 25″ E
Format per	Masia de la Faia
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	3341
Bé integrant del patrimoni cultural català
Masia de la Faia
Id. IPAC	3342

La Torre de Faia o de Santa Magdalena és un edifici situat al nucli homònim del municipi de Gisclareny (Berguedà), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història

El topònim apareix documentat per primer cop el 983, quan un tal Fredoveia i el prevere Duran donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un alou situat al lloc de Faia, establint un pacte d'usdefruit de la propietat amb la condició que quan morissin els seus descendents haurien de lliurar el rèdit de l'alou i el de Venzilles. El 1254 apareix Berenguer de Faia com a vassall dels Pinós, que tenien un palau a Bagà, i probablement va fer construir la torre i l'església romànica de Santa Magdalena.

El seu fill Guillem Ramon de Faia apareix en un document atorgat el 1256 per Galceran de Pinós a favor de l'arquebisbe de Tarragona i referent a uns heretges de Gósol. Segons un document de l'arxiu parroquial de Bagà a l'any 1397 hi havia el castell de la Faia a la vall del Bastareny, on hi havia una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, a la que servia el donzell Guillem d'Espaseny. Aquesta capella, a l'any 1288 era Sufragània de la parròquia de Sant Martí del Puig. Durant el segle xiii aquest castell s'anomena "Faia" o "Fagia" indistintament i el nom podria derivar de la fageda que hi ha a la zona. A finals del segle xiv, la pubilla Faia es va casar amb Pere d'Espasèn, i el 1468 Mandina d'Espasèn es va casar amb Bernat de la Badia i el seu fill Guillem la va succeïr als termes de Faia i Gresolet. Posteriorment, la torre passà a mans dels Roset, senyors del castell de Roset, que hi tenien tenien pagesos emfiteutes, que deurien habitar la masia veïna.

Al segle xvii, Maria de Roset i Clos es va casar amb Acadi de Còdol i de Broca, baró d'Ur. El 1857, a la mort de Francesc Pius de Còdol i de Gràcia, passà a mans de la seva germana Concepció, casada amb Francesc de Travy i de Casanova (†1880). A finals del segle xix, la família es va haver de vendre les propietats de Bagà.

Descripció

Torre

És una fortificació de planta quadrada i tres plantes, habitatge i residència dels senyors de Faia, adaptada probablement entre els segles xvi o xvii per a usos agrícoles i ramaders. El parament és a base de petits carreus desbastats, disposats en filades i units amb morter. Conserva bona part de les obertures espitllerades obertes a la façana de migdia i tramuntana. Fruit de les reformes és la petita porta amb llinda de fusta oberta al mur de tramuntana, així com la teulada a dues aigües de teula àrab i les últimes filades dels murs de migdia i tramuntana. La porta d'accés és de petites dimensions, amb llinda de fusta i muntants de pedra monolítics.

La torre s'alça sobre una petita protuberància rocosa, a pocs metres de la masia. És de planta quadrada, d'uns 5,5 m de costat, uns 9,50 m d'alçada i tres nivells, separats per trespols d'empostissat sobre bigues, que graviten sobre relleixos interiors de les parets. Els murs no tenen el mateix gruix: els de llevant i ponent són superiors als del nord i sud.

Va ser construïda en dues etapes: en la primera baixos i primer pis, fins a una alçada de 5,30 m, en la qual les parets són de pedra calcària grisa, amb carreus trencats a cops de maceta i en filades horitzontals, de pedres més grosses a les cantonades, on són posades de cap i ample. Més amunt, els paraments externs són de tosca, també tallada regularment en carreus rectangulars. Al cim, les parets est i oest fan pinyó i sobrepassen uns 30 cm la teulada, a fi de protegir-la de ventades, com es feia en moltes esglésies. El sobrealçat de la torre es degué emprendre, probablement, després d'haver-se-li arrambat, en temps considerats segurs, un altre edifici, que li devia restar facultats defensives. D'aquesta segona etapa és el segon pis i la golfa.

El portal primitiu era a la paret de llevant i a l'altura del primer pis, i fa 163 × 50 cm. Té un arc adovellat, de mig punt. A la paret oposada hi ha dues xiques espitlleres d'ampit horitzontal. Eren meres obertures d'observació per a llunyania de camp visual molt reduït, o simplement obertures de ventilació. A la segona planta hi ha altres dues espitlleres del mateix tipus, una a llevant i l'altra a ponent.

Pel tipus de tallat de la pedra i les dovelles del portalet, de factura tan semblant a les esglésies berguedanes, és de la mateixa època de la Torre del Riu, o sigui, del segle xiii, i es va construir, molt probablement per a protegir-se contra bandolers o fugitius de la repressió francesa contra els càtars occitans.

Masia

Va ser construïda en diverses etapes a partir d'un cos d'estructura clàssica cobert a dues aigües amb teula àrab. Possiblement, al segle xviii o principis del segle xix fou ampliada amb un cos de planta rectangular adossat al mur de ponent amb una galeria d'arcs i finestres quadrades emmarcades amb obra vista, unint-la amb la torre medieval de planta quadrada, a llevant de la nova ampliació.

Està formada per una estructura de planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa, dos pisos i golfes amb coberta a dues vessants de teula àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Les obertures adopten una composició neoclàssica molt ordenada i geomètrica. La façana sud té quatre finestres rectangulars a la planta baixa, i primer pis així com també una galeria porticada a l'extrem de més a llevant realitzada per quatre arcs de mig punt damunt columnes i pilars quadrangulars. La façana s'estructura en diverses crugies que estan separades per pilastres de maó ceràmic donant-li un ritme i horitzontalitat al conjunt. La façana de llevant coincideix amb el pinyó del tester de la casa i té una disposició més desordenada a base de dues finestres rectangulars a la planta baixa, dues finestres rectangulars i una balconera al primer pis i una darrera a nivell de golfa. Cada planta resta separada per un ràfec o cornisa de dues filades de maó disposades de cantó en dents de serra. A la part de tramuntana hi ha embeguts els vestigis de l'antiga sala o domus, deixant visible l'alçada i pendents originaris de la seva coberta. En aquest cos s'hi obren quatre obertures de llinda i desiguals. La façana nord, on hi ha la porta d'entrada, té una composició molt similar a la façana principal a base de tres portes i tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que la resta d'obertures. L'aparell i fàbrica constructiva són amb murs de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç llevat de les cantoneres, bastiments i ràfecs de coberta que són amb maó ceràmic. Cal destacar la presència de pilars de maó que s'alternen amb les finestres del primer pis de la façana sud i amb unes característiques a l'estil neoclàssic.

La planta baixa, emprada com a quadres i estables per als animals, és coberta amb forjats de fusta que recolzen damunt de pilars de maó ceràmic. Al pis hi ha a sala, la cuina i les habitacions principals de la casa. A la sala d'estar encara es conserva la llar de foc amb la campana o escó en forma oval. El paviment és de maons ceràmics de 15 x 15 cm i la coberta és de revoltons de maó ceràmic que descansen damunt bigues i cavalls de fusta. La cuina conserva encara els fogons i part de la pica de l'aiguamans. La resta d'estances estan molt reformades.

Vegeu també

• Pont de Faia

Bibliografia

• Sitjes i Molins, Xavier «Dues torres medievals berguedanes: la del Riu i Faia». L'Erol. Revista Cultural del Berguedà, núm. 44, 1994, p. 9-11.
• Torné Cunill, Ramon et al. «Les memòries de Casa Torné». L'Erol. Revista Cultural del Berguedà, núm. 159, 2024, p. 32-39.