Torre de Vila-seca

Aquest article tracta sobre l'edifici al municipi de Palafrugell (Baix Empordà). Si cerqueu l'edifici al terme de Tortosa, vegeu «Torre de Vilaseca».
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre de Vila-seca
Imatge
Dades
TipusTorre de defensa Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegles XVI – XVII
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. de Vila-seca, 21. Palafrugell (Baix Empordà)
Map
 41° 55′ 03″ N, 3° 10′ 27″ E / 41.9175°N,3.174167°E / 41.9175; 3.174167
BCIN
Data22/04/1949
IdentificadorBCIN: 1166-MH
BIC: RI-51-0005984
IPAC: 1288

La Torre de Vila-seca és una torre de defensa del veïnat de Vila-seca al municipi de Palafrugell (Baix Empordà). Està declarada com a bé cultural d'interès nacional.

Arquitectura[modifica]

Era la torre adossada a una masia desapareguda. Avui resta aïllada en un terreny convertit en espai públic. Al sud-est és visible l'empremta d'una coberta de doble vessant d'una edificació desapareguda.[1]

És una torre cilíndrica lleugerament atalussada amb matacà i merlets. Es conserva en uns 8 metres d'altura. L'antic coronament ha estat substituït per un teulat de dos pendents. Es divideix en dues plantes. S'ha conservat la volta semiesfèrica inferior; a la part alta només en queden restes. A ponent hi ha una porta elevada, a migdia dues finestres petites i, a tot volt, espitlleres quadrades i rectangulars, a dos nivells. El mur és de molt gruix; l'aparell de pedres sense treballar i argamassa; les obertures són emmarcades amb pedres ben escairades.[1]

Té un diàmetre de 6,80 m i una alçada mitja fins a la coronació de la teulada de 9,15 m. El diàmetre interior de la cambra inferior és de 4 m, mentre que el de la cambra superior és de 4,7 m, pel fet d’haver-ne reduït el gruix del mur.[2]

Història[modifica]

La torre de Vila-seca és una de les moltes defenses per prevenir els atacs dels pirates i corsaris, escampades al llarg de les terres pròximes al litoral.[1]

El 1565 el prior de Santa Anna, senyor de Palafrugell, autoritzà a un particular la seva construcció al costat d'un mas que ja existia el 1446. Més tard, s'hi adjuntà un paller i es construí una passera cap a la masia que, després de l'enderroc del mas, han deixat senyals clars en els murs de l'estructura cilíndrica. També en un moment indeterminat, els murs es van retallar per adaptar-hi una teulada a dues aigües amb teula àrab que, degut a l'abandonament, s'esfondrà a la dècada de 1960. La torre va ser restaurada el 2010, gràcies a la qual es va reconstruir el teulat, es van reobrir les finestres preexistents, es van col·locar reixes i es va construir una nova escala sense que afectés el subsòl.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Torre Vila-seca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].
  2. Lacasa, Ramir «La torre de Vila-seca, al barri del mateix nom a Palafrugell». Revista del Baix Empordà, setembre 2013, pàg. 82-87.
  3. «Ha estat restaurada la Torre de guaita de Vila-seca». Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell, 27-09-2010. Arxivat de l'original el 2014-03-16. [Consulta: 30 agost 2012].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Vila-seca
  • Badia, Joan. L'arquitectura medieval de l'Empordà. Girona: Diputació provincial de Girona, 1977 – 1981. 
  • Noguer, Jaume; Alcoberro, Agustí. Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i Mont-ras. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona, 1998.