Torre de guaita (Sant Martí de Llémena)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre de guaita
Dades
TipusTorre de sentinella Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud250 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Martí de Llémena (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 02′ 11″ N, 2° 38′ 51″ E / 42.03629°N,2.64746°E / 42.03629; 2.64746
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1843-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006847 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC2068 Modifica el valor a Wikidata

La Torre de guaita és una obra de Sant Martí de Llémena (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

Tradicionalment, a través d'un inventari de l'any 1949 s'ha identificat aquesta construcció com una torre de planta quadrangular i de deu metres d'alçada situada al costat de l'església de Sant Martí. És obrada de maçoneria, amb cadenes cantoneres de pedra picada. Disposa de finestres de llinda plana al segon pis orientades als quatre punts cardinals. La resta de la torre és cega, sense cap obertura. La part superior (teulada i finestres) són de construcció més moderna, igual que la font i la imatge de Sant Martí que hi ha a la part baixa. No es conserva cap element defensiu.[1]

Mercès a un plànol identificat a la cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya datat el segle XVIII, s'indica aquesta torre en l’angle sud-est del cementiri com el ‘Comunidor de la Obra’, i en cap cas es tractaria d’una torre de guaita medieval. Aquesta torre comunidor de prop de deu metres d’alçada i feta amb pedres poc treballades té a la seva part superior quatre obertures amb llinda i brancals de pedra obertes en cadascun dels punts cardinals. L’accés a l’interior es realitza a través d’una porta de llinda monolítica de pedra calcària des del cementiri. En origen, tenia dos nivells i coberta a dues vessants, mentre que el seu carener és rematat amb cues de gall per foragitar-ne les malures. Sota la coberta de bigues de fusta hi descobrim rajoles pintades de blanc amb formes de rombe, una figura punxeguda que, com les dents de llop, tenia la funció d’escombrar els mals esperits. Més recentment es va ubicar a la part inferior una imatge de Sant Martí feta per l’escultor Josep Bosch i Puy, en Piculives. Per últim, indicar que l’actual Ajuntament apareix antigament indicat com la Casa Martí o Hostal en el camí carreter a les Planes d’Hostoles.

Per comunir es recitaven lletanies i salms dedicades a tots els sants, repetint la invocació "A fulgure et tempestate", i s’acabava el ritu amb una aspersió amb aigua beneïda. Al llarg dels segles XVII i XVIII és quan es començarien a construir els primers comunidors integrats en el temple en forma de campanar amb quatre obertures orientades als punts cardinals. El comunidor majoritari que identifiquem a la vall de Llémena és del tipus torre comunidor de planta quadrada aixecat davant la portalada del temple, com ara a Canet d'Adri, Llorà o Sant Martí de Llémena davant del cementiri.

Referències[modifica]

  1. «Torre de guaita». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 febrer 2017].