Torre de Mal Paso
Torre de Mal Paso | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Torre de sentinella i monument | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Castellnou (Alt Palància) | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 22 abril 1949 | |||
Identificador | RI-51-0010749 | |||
Codi IGPCV | 12.039-9999-000005[1] | |||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | RI-51-0010749 | |||
Codi IGPCV | 12.039-9999-000005[1] | |||
La Torre de Mal Paso al terme municipal de Castellnou, a la comarca de l'Alt Palància, és una torre de vigilància i defensa, que se situa un monticle cap al nord-est de la població. En el seu cim es troben a més les restes dels primers pobladors atribuïts cap a l'edat dels Metalls[2]
Està catalogada com Bé d'Interès Cultural, amb anotació ministerial número RI-51-0010749, i data d'anotació 24 d'abril de 2002, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[3]
Història
[modifica]Les primeres restes que mostren l'existència d'assentaments poblacionals al terme de Castellnou estan curiosament molt a prop de la Torre, ja que en els seus voltants es troben uns jaciments arqueològics d'èpoques diverses, des de neolítics (enterraments en coves), i ibers (inhumacions en estrats) que apareixen clarament romanitzats i que potser estiguessin ubicats allà fins a finals de l'Imperi d'Occident. Del poblat ibèric subsisteixen murs d'una habitació i restes d'una torre quadrada. A més en les excavacions s'han trobat restes de ceràmica ibera, a més d'un pic de ferro, agulla de fíbula i pondus, allisador, anell de pedra, percutor i morter.[2][3]
La zona va ser conquistada per les tropes cristianes del rei Jaume I l'any 1233, alhora que ho eren també totes les terres dependents de la fortalesa de Sogorb, sense grans problemes bèl·lics.[2][3]
Descripció
[modifica]Es tractava d'una torre d'enllaç amb el Castell de Sogorb, i presenta les característiques típiques d'una torre de guaita a la qual s'han afegit elements defensius.[2] De la mateixa opinió és Forcada Martí.[3] Presenta planta rodona i està construïda en maçoneria.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2567. Data de consulta: 30 octubre 2024.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Castillos, Torres y Fortalezas de la Comunidad Valenciana. Levante. El Mercantil Valenciano. Editorial Prensa Valenciana, S.A.1995. Pág 206.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=1387
Bibliografia
[modifica]- Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.